No sé si us sona el nom de Vallespinosa, un petit poblet a cavall entre la Conca de Barberà i la Baixa Segarra. És una tinença del municipi de Pontils, que Josep Iglésias va incloure en el seu llibre Les ciutats del món. Té un castell mig enrunat i una bonica església restaurada, d’on procedeix el retaule gòtic de Sant Jaume guardat al Museu Diocesà de Tarragona. Segons m’han dit, al poble hi ha permanentment tres cases obertes, moltes més a l’estiu i caps de setmana. Té un restaurant en funcionament i un hotel ja acabat que espera que l’inaugurin algun dia.

Vaig anar-hi d’excursió fa una vintena d’anys i us puc assegurar que l’efecte era depriment. Era poc més que un munt de runes. Les cases caigudes impedien el pas pels carrers estrets i costeruts i es feia quasi impossible pujar fins al castell.

Però es va produir el miracle i no sé ben bé com va anar. Tinc entès que algú (persona o grup, no ho puc assegurar) va comprar el poble, va enderrocar les cases que estaven a punt de caure i va restaurar les que s’aguantaven dretes, va obrir-hi places i va instal·lar-hi serveis. Tot s’ha fet respectant el sistema tradicional de construcció en pedra. Avui és una meravella, un recer de pau i silenci on et sens immergit dintre la natura que t’envolta pels quatre costats.

Però diumenge passat aquesta pau es va veure força alterada. Un grup de persones del poble, amb l’Ajuntament de Pontils al capdavant, varen organitzar la I Festa del Bosc. Les activitats no es varen aturar en tot el dia, malgrat la pluja, que no va deixar de caure: demostració de gossos d’atura, de tallar troncs, mercat de productes artesans, ballets populars, tallers de llana i de ceràmica, bitlles catalanes... No hi podia faltar un bon dinar popular a base de crema de carbassa, peus de porc i carn a la brasa. Només per donar-ne una idea, es varen servir més de dos-cents dinars; malgrat la pluja, tothom va poder estar a cobert sota les carpes, que es varen haver de muntar de pressa i corrents. 

Altres vegades he parlat de l’entusiasme que desperten aquestes iniciatives de pobles minúsculs on es duen a terme activitats lúdiques i culturals difícils d’imaginar en altres indrets. Aquest cap de setmana, en un altre micropoble (Bellprat, la “Vila del llibre”), hi haurà una festa castellera femenina. Es reivindica el paper de la dona en la cultura popular i concretament en les demostracions castelleres.

Els organitzadors de la I Festa del Bosc de Vallespinosa varen quedar sorpresos de la resposta a una iniciativa de la qual s’havia fet ben poca difusió. Malgrat la pluja, la gent no va espantar-se. Ja era fosc quan els nens recollien les peces que havien fet en el taller de terrissa. Algú va dir que si no hagués plogut, potser els organitzadors s’haurien vist desbordats. I és que el dia s’ho va valdre i tothom en va sortir content. Felicitats!.