Em plau escriure sobre una pel·lícula del director francès Eric Besnard. Narra una petita història si voleu amb gust romàntic, on la malaltia de l’Asperger esdevé l’excusa per a la seva realització. Així aquest pretext, descrit de manera plàcida, ha servit per parlar dels valors justícia, honestedat i honradesa. 

Le goût des mereveilles, traduïda a l’estat espanyol com Pastel de pera con lavanda, traducció poc afortunada a parer meu, ja que s’hauria pogut traduir tal com sona, El gust de les meravelles, n’és el resultat. El tema tractat fa referència a una breu història d’una dona que ha enviudat del seu home, i ha hagut de portar a terme el negoci familiar de les pereres, amb els dos fills encara en edat escolar, amb tot de dificultats afegides, tant pel banc com per la fallida de la clientela.

Louise és la vídua, interpretada per l’actriu belga Virginia Efira, que hi juga un excel·lent paperàs, i en Pierre, que és el principal protagonista. Interpretat, aquest, per l’actor francès Benjamin Lavernhe; una i altre, poc coneguts a les nostres pantalles. Un petit accident de carretera desencadenarà la trama i la relació dels dos personatges, que en la mesura que passa la cinta se’ns anirà descobrint l’argument.

Altres intèrprets secundaris no menys importants ajudaran a la realització del que es planteja. Un escenari del món rural de l’evocadora Provença francesa, dins les seves especialitats agrícoles de la regió; tant la fruita com les grans extensions de camps de lavanda seran l’espai de l’acció. Un paisatge primaveral on la vivesa de colors hi és manifesta pot complaure l’espectador efusivament.

De l’Asperger, direm que és síndrome d’alteracions, que per la conducta dificulta relacionar-se, fa que es respongui de manera diferent als estímuls externs. Per altra banda, crea una personalitat hipersensible sense cap finalitat, però d’una lleialtat suprema, en què el sentit de justícia, honradesa i honestedat es veu reforçat. Eric Bernard en va saber treure profit.

Benjamin Liebern, actor de l’àmbit de la comèdia francesa, institució de dinàmica de rigor professional pel que fa a tota interpretació teatral de què el nostre actor es beneficia. Aconsegueix fer del personatge com si fos un poeta romàntic, d’una sensibilitat que atrau, però que les circumstàncies el desfasen de la resta del món. Heus ací l’emfasització amb què captiva el públic. Genera, a la vegada, una empatia inusitada. La seva particularitat en la manera de fer el converteixen en una persona misteriosa, però a la vegada apassionant.

La crítica, que ha estat del tot favorable, predisposa un punt més per al cinema francès digne, perquè posa de relleu, altra vegada, la notorietat del setè art amb quelcom de positiu, que fa que la vida sigui més fruïda.