Sauva Negra és una petita fageda frondosa situada a l’interior de la serra de Ponent, i que es troba repartida entre els termes municipals de Centelles, Hostalets de Balenyà, Sant Martí de Centelles i Castellcir; situats els tres primers dins la comarca d’Osona i l’últim a la novíssima comarca del Moianès. Cobreix una petita zona d’unes cent hectàrees , amb una alçària d’uns 800 metres sobre el nivell del mar, localitzada dins la geografia física dels següents noms: pel sud i sobre de l’obaga; el Pla de Bruga i el Collet de Sauva Negra; cantó est el Corral de la Rovira, amb Morró de Porc i el Turó Rodó; al sud i a sota un torrent amb el seu mateix nom amb la baga de Santa Maria i un embassament; a l’oest els torrents del Soler i Castellcir.

La font de propietats medicinals sulfuroses manté un rajolí d’aigua constant que pot variar si no és amb sequeres molt acusades, com la que hem viscuda últimament, que ha exhaurit l’aigua de tot el territori. Indret evocador de records i trobades, pas obligat per a l’excursionisme i espai de boletaires i caçadors fan de la contrada un indret idíl·lic dins l’espai estacional de tot l’any. 

Direm de la primavera, un verd exuberant impregna la cobertura de l’espai aeri. L’estiu amb les tardes caloroses i ja avançada la vesprada s’hi manifesta una fresca gratificant . La tardor amb diversitat de coloraines pel fullam de les arbredes de fulla caduca; tant al cel cobert com el terra encatifat ens porta un sentit de nostàlgia per a la memòria. A l’hivern les arbredes despullades ens descobreixen l’interior de la natura embolcallada de fred, boires i dies curts. Ens recorda aquest temps que cal fer estada a casa a la vora del foc; moments per als pensaments i reflexions més nodrides i nostrades.

Hi ha qui diu que aquest bosc de fajos és el més meridional de Catalunya. La veritat és que hi ha qui el supera en aquesta afirmació, i que esdevé la fageda del Claustre, situada a l’extrem sud de Catalunya, al Baix Ebre, a la serralada dels Ports a prop del Mont Caro.

Tota la lírica se’n pot desprendre en aquest espai, però en són poques, les notícies literàries d’aquest espai emotiu, que per a alguns, fent remembrança de la nostra vida, ara ja grans trobem a faltar. Sabem que el filòleg Joan Coromines, arran de l’etimologia de Sauva Negra, es va iniciar en la vocació com a filòleg. Així ens ho recorda un monòlit en el Parc del Pla del Mestre de Centelles.

Amb tot, Miquel Bosch i Jover en seria el candidat. Nascut a Calders (29/6/1900) i mort als Hostalets de Balenyà a (17/11/1960). La seva personalitat, molt popular, tant en el camp de la humanística cristiana com en el vessant literari. Destacaríem l’home molt intel·ligent, gran poliglota, però a la vegada amb grans dots per a l’ensenyança d’infants. Qui el coneixia relata la seva entrega en aquesta missió vocacional pedagògica com un veritable sacerdoci.

L’obra poètica i literària esdevé el compendi de la seva vida. La bibliografia seleccionada posa de relleu: poeta de la cançó, Verdaguer i el Montseny, folklore de la Vall del Tost... i més. Amb tot el que ens porta aquest recull per a la memòria aquí expressada, per una banda, seria la coneixença familiar amb esmentada personalitat amb el meu pare, que també era mestre, fet que em congratula. I l’altra, la rondalla que escrigué Bosch i Jover sobre Sauva Negra: Els dimonis de Sauva Negra. Únic testimoni, i no dic que no n’hi hagi més, que no he pogut trobar.

La sinopsi narra la vida mal portada d’un amo vers la resta dels humans; el seu mal geni i el poc respecte per tot el diví i humà el feien una persona mal forjada. Quan morí no el pogueren enterrar en terra sagrada, doncs la caixa es desenterrava tota sola. Lligada aquesta sobre un animal cec, fou portada en l’indret de Sauva Negra on les cordes es deslligaren i la caixa caigué a terra i desaparegué.