Un carrer al llarg del temps és un llibre amb dibuixos que expliquen la història del pas del temps d’un carrer i la seva evolució. És una obra pedagògica per entendre i comprendre que el paisatge urbà mai ha estat de la mateixa manera. L’editorial Blume, amb data de l’any 2003, va tenir l’encert de treure al mercat aquest treball de color i ple d’il·lustracions amb enginy. Una curiositat per a la història dels pobles, en aquest cas de l’Europa occidental, que ens pot servir a nosaltres per entendre el que ens envolta, les cases i el paisatge tal com ha estat concebut.

Barmi en seria una altra idea, ja que tracta de la formació d’una ciutat mediterrània a través del temps, publicat l’any 1992 per l’editorial Destino a Barcelona i traduït a onze llengües . X. Hernandez, P. Comes i J. Ballonga en serien els autors. Si bé dita obra avui ha triat el camí de la digitalització, quan va sortir per primer vegada fou una gran revolució de la imatge, amb dibuixos a tinta i amb un perfil molt engrescador. Aquest treball i el seu plantejament difereix del primer perquè ens portava a la memòria, per la seva semblança, la concepció de dues grans ciutats de l’Imperi romà: Roma i la Imperial Tarraco, totes dues capitals en diferents moments.

L’evolució de l’espai d’un antic poblat ibèric dalt d’un pujol i a la vora d’un riu cabalós ha estat el motiu del tema escollit. Un simulacre que avança amb els segles, en tots els principals contextos històrics expressats, fins a arribar als nostres dies.

Tarragona respon una mica a aquest perfil d’un sol turó primitiu on més endavant s’hi desenvolupa una gran ciutat. Roma, al marge dels set turons, sembla com si s’hagués copiat la formula urbana, perquè s’ajusta més al que els nostres autors ens proposen.

La descripció de l’imaginari explica cronològicament les etapes històriques amb tots el detalls d’imatge que calguin per situar-nos en l’època. Fan servir una representació aèria treballada minuciosament, per tal abastar-ho tot. A una altra banda, trobem una curta argumentació del paisatge presentat i dels seus elements més característics, que ajuden a la comprensió del que s’està veient.

Avui a Tarragona i a Roma hi descobrim els antics vestigis dels períodes més importants de la seva història, que van ésser en el passat. No hi ha carrer, plaça o espai que les restes no aflorin de sota, per fer-nos saber que en aquell indret hi ha quelcom enterrat a destacar, deixant a banda coliseus, amfiteatres, necròpolis, columnes, arcs de triomf, muralles que ja es perceben a simple vista... És cert també que, a la triomfal Roma, la seva arqueologia és sobredimensionada, per haver estat la primera capital d’un imperi inabastable. És de suposar que en la seva època més gloriosa havia arribat a tenir més d’un milió d’habitants, aviat està tot dit.

Aquests dos llibres ens porten de manera embrionària la transmissió d’un missatge que és central en la pràctica de l’anàlisi per a la jovenalla i , no cal dir, per als grans si ens agrada el dibuix i la història. Esdevé l’intent perquè el lector desperti en un aprenentatge en l’àmbit dels valors, basat en l’atenció, l’interès i la curiositat per tot el que ens envolta. Té la pretensió, en definitiva, de desvetllar l’ànim i la motivació. Un encoratjament que està inclòs en el mirar i contemplar tot el que agafa la nostra àrea geogràfica, lluny, això sí, de l’automatisme dels mòbils. Aquests han usurpat a l’ésser humà aquesta facultat de meravellar-se per l’entorn. Un pèrdua que, temps a venir, pot fer estralls en l’adquisició visual de cercar en el paisatge, sigui rural o urbà, allò que és essencial per a la vida i desenvolupament personal. La tècnica mal portada sol anul·lar la capacitat d’adonar-nos de qui o què tenim al davant i descobrir-ne els valors. Esperem que sapiguem corregir-ho a temps.