Ha sorprès molt i a desgrat, una vegada més, la postura del Tribunal Constitucional en l’afer del procés català. ¿On s’és vist que una presidenta d’un parlament, escollida democràticament, hagi de ser jutjada per haver permès el debat parlamentari i unes votacions? Com es pot concebre que en una democràcia formal es persegueixi el desacord polític? Hi ha vergonya en el govern espanyol del PP que ho ha permès? Aquest tipus de preguntes i moltes altres han sorgit en l’opinió pública no només a les Espanyes, sinó a Europa.

I és que davant d’un fet com aquest, del tot inconcebible, la reacció internacional no s’ha fet esperar. Han estat en cadena les protestes de diferents polítics de països europeus. Ian Ducal, eurodiputat unionista britànic, precisament no independentista, manifestava el següent: “...Siguin quins siguin els teus punts de vista sobre un tema, organitzar un debat en un parlament mai no pot ser un crim.” Sumen un total de 22 diputats, entre els 650 que hi ha a la cambra anglesa, que s’afegeixen a la protesta.

A Alemanya el diputat del Partit Socialista Alemany Bernard von Grünberg ha denunciat que a la presidenta Carme Forcadell se la porti als jutjats per haver permès un debat sobre la independència. A Suïssa són 14 els diputats del Consell Nacional que van presentar una iniciativa perquè el govern del seu país expressi la seva intranquil.litat per la causa de la Sra. Forcadell. Segueix la llista: Dinamarca, Itàlia, Irlanda...

Cal aturar la judicialització del conflicte polític entre Catalunya i el govern del PP i socis de torn, i iniciar un vertader de diàleg. Perquè encara que no els agradi, la idea d’independència no és cap delicte. El govern del PP no hauria d’haver utilitzat mai la justícia com a eina de negació o anul.lació del diàleg polític.

Diferents analistes de l’Estat espanyol posen de relleu que la qüestió plantejada és d’una gravetat extrema, i no són precisament catalans els que ho diuen. Ja que s’adonen que, aquesta manera de fer, afecta la credibilitat i legitimitat democràtiques del “Regne d’Espanya”. I això passa enfront d’unes denúncies plantejades de més enllà dels Pirineus, que els qui les han portat a terme no són precisament de països tercermundistes, sinó representants de prestigiosos parlaments europeus, amb molta solera parlamentària.