L’articulista denuncia, i amb raó, que fa temps que en el món cristià surten veus discordants de com es viu el Nadal. De ben segur que tots hem observat un deteriorament del vertader missatge nadalenc. 
El consum ha entrat de manera frenètica; que si regals, menjars i begudes dins el nucli familiar. Un pare Noel que ha suplantat el missatge del naixement. L’arbre ha fet fora el pessebre. I les nadales cantades pels carres i places serveixen per a reclam de mercat, amb les il·luminacions desaforades com a atractiu turístic.

Tot plegat, dins una bombolla aparentment de benestar, quan no gaire lluny hi ha un desgavell on brollen les guerres, la pobresa, els refugiats... i no se soluciona.

El nostre articulista ens diu que el vertader Nadal és diferent. I no només ell ho manifesta. Són moltes veus que s’hi afegeixen. Perquè el que ha passat és que Occident ha domesticat i pervertit el Nadal, n’ha extirpat el nervi evangèlic. L’estil burgès del Nadal s’ha instaurat. 

Quan la realitat cristiana del Nadal ens porta a la reflexió i a l’anàlisi dels que sofreixen: Alep, Berlín, el nous màrtirs cristians d’Egipte o Orient. El treball precari, les cotes d’atur juvenil, les pèssimes reformes laborals, el canvi climàtic... Però Nadal també és una festa al marge del consum, i no s’està alegre sense saber el perquè. Podem donar raó del nostre goig, perquè el motiu és: un Déu que es fa home per vèncer la mort i donar sentit a la vida; aquesta en seria la raó. Sí, podem dir que aquest esdeveniment és un misteri, però un misteri d’esperança.

Davant d’aquest fet, de magnificència exuberant, algú ens diria que és el moment d’aturar-nos de les presses, d’imposar silenci en el cor esvalotat, buscar el vertader sentit de l’alegria, en uns moments de reflexió... Perquè el missatge nadalenc s’ho val, i actualment s’ha valorat poc i, si s’ha fet, s’ha fet malament.

I després és el moment de les trobades familiars a prop d’algun pessebre o un poema de Nadal... Catalunya, al marge de la societat de consum i les imposicions paganes d’aiguabarreig d’interessos econòmics, manté encara una llarga tradició nadalenca, que intenta sobreviure, amb el suport d’una extensa simbologia que s’hi refereix. No només per això, i molt més, els que en sabem la raó, malgrat tot, celebrem el Nadal.

I aquí no es critica les trobades reconciliadores familiars amb el vertader sentit del missatge del pessebre que presideix les reunions. O bé els comentaris sobre el vertader significat d’aquesta festa. O les salutacions al carrer de bons desitjos; els regals als més desfavorits; les accions socials vers als hospitals,presons o als avis...Sinó tot el contrari, això és Nadal, no el que ens estan imposant.

Catalunya guarda una gran tradició nadalenca tant de pessebres com de nadales, o missa del Gall. Les reunions familiars al voltant del pessebre han estat tot un símbol. No deixem que ens ho prenguin i ens confonguin amb impostures consumistes, sinó que evolucionem a cotes més elevades d’alegria pel nou missatge que ens recorda el vertader sentit de justícia, solidaritat que conté, propi d’aquesta festa, i es pugui fer Nadal cada dia canviant la nostra estrella.