Contes a la vora del foc?
Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí
Contes a la vora del foc, era aquell costum a les vetlles d’hivern, a les cases que tenien foc a terra; mentre s’escalfaven els avis o les àvies, transmetien als seus nets els records i els costums dels seus avantpassats, que molt de segur ells havien rebut, en la seva pròpia llengua. Altres famílies feien el mateix, al voltant de la taula o bé asseguts al voltant d’una estufa o braser, segons les possibilitats.
La transmissió del llenguatge oral ha esdevingut, amb el pas del temps, al marge d’altres tipus de llenguatge, l’eina idònia per a la comunicació. Aquest té la facultat de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor, i esdevé d’aquesta manera un sistema de comunicació com a llengua pròpia d’una comunitat humana.
La transmissió familiar és i ha estat essencial per saber la vitalitat de la llengua, i d’aquesta manera predir-ne el futur. Heus ací la importància de parlar a casa nostra el català.
Josep Sebastià Pons (1886-1962), figura destacada de la literatura nord-catalana del segle XX, havia rebut per part de pares la llengua francesa, tot i viure al Rosselló; el català n’era forà, aleshores. Fou la Francesca, la serventa, qui li donà el mestratge i coneixement de la llengua catalana. Gràcies a aquest gest cultural hem pogut fruir de la poesia de Pons.
Tot sigui dit, és necessari perquè l’infant pugui aprendre a parlar la llengua pròpia del país allà on viu, que tingui la influència d’un entorn propici. La qualitat del llenguatge de les persones que es relacionen amb l’infant, i la diversitat de contextos comunicatius, tenen un paper decisiu en l’aprenentatge de la llengua.
Els nostres avantpassats, a la vora del foc, i sense entrebancs, complien tots els requisits d’una vertadera educació i comunicació de valors i costums a favor de l’aprenentatge de la llengua. Avui amb la intrusió de la TV i ara el mòbil a les cases no s’han sabut limitar els espais, quan a l’hora dels àpats no cal TV, i sí paraula i comunicació per transmetre idees, pensaments, valors al servei d’una civilitat i bona convivència. I en un altre moment caldrà fer un bon ús de la televisió o el mòbil.
La nostra llengua catalana tindrà la seva supervivència assegurada, si no hi ha intrusions innecessàries. A la vegada, la transmissió que faran les generacions, unes amb les altres, de manera ininterrompuda, li donaran la vida pròspera que es mereix.
La transmissió del llenguatge oral ha esdevingut, amb el pas del temps, al marge d’altres tipus de llenguatge, l’eina idònia per a la comunicació. Aquest té la facultat de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor, i esdevé d’aquesta manera un sistema de comunicació com a llengua pròpia d’una comunitat humana.
La transmissió familiar és i ha estat essencial per saber la vitalitat de la llengua, i d’aquesta manera predir-ne el futur. Heus ací la importància de parlar a casa nostra el català.
Josep Sebastià Pons (1886-1962), figura destacada de la literatura nord-catalana del segle XX, havia rebut per part de pares la llengua francesa, tot i viure al Rosselló; el català n’era forà, aleshores. Fou la Francesca, la serventa, qui li donà el mestratge i coneixement de la llengua catalana. Gràcies a aquest gest cultural hem pogut fruir de la poesia de Pons.
Tot sigui dit, és necessari perquè l’infant pugui aprendre a parlar la llengua pròpia del país allà on viu, que tingui la influència d’un entorn propici. La qualitat del llenguatge de les persones que es relacionen amb l’infant, i la diversitat de contextos comunicatius, tenen un paper decisiu en l’aprenentatge de la llengua.
Els nostres avantpassats, a la vora del foc, i sense entrebancs, complien tots els requisits d’una vertadera educació i comunicació de valors i costums a favor de l’aprenentatge de la llengua. Avui amb la intrusió de la TV i ara el mòbil a les cases no s’han sabut limitar els espais, quan a l’hora dels àpats no cal TV, i sí paraula i comunicació per transmetre idees, pensaments, valors al servei d’una civilitat i bona convivència. I en un altre moment caldrà fer un bon ús de la televisió o el mòbil.
La nostra llengua catalana tindrà la seva supervivència assegurada, si no hi ha intrusions innecessàries. A la vegada, la transmissió que faran les generacions, unes amb les altres, de manera ininterrompuda, li donaran la vida pròspera que es mereix.
Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres