Es constata que a la nostra societat li falta més formació per interpretar la molta informació que ens arriba per diversos mitjans: TV, mòbil o internet. Sovint es dona el cas que se solen fer afirmacions d’idees i conceptes basades en la informació com a veritats absolutes, quan solen ser moltes vegades errònies o equivocades.

La manca de formació sobre principis bàsics com el néixer, viure o morir en seria una primera fornada. Però no són els únics. Hi ha un sense fi de paraules i idees que no se solen expressar bé i tampoc es formulen bé en el context que els correspondria.

Per posar solució a aquesta mal formació ens cal recórrer a la filosofia com a eina per a corregir les anomalies en les males concepcions de pensaments mal formats, que poden portar a resultats infructuosos o indesitjables. A la vegada poden afectar la vida de les persones d’una manera irremeiable.

La paraula filosofia deriva de dues paraules gregues: filo, que significa amor, i sofia, que vol dir saviesa. Aleshores la filosofia és amor a la saviesa o amor al saber. El saber per saber no ocupa lloc i saber pensar abans d’actuar és un principi bàsic.

No fa gaires dies que els mitjans d’informació, de manera precisa, tornaven a reivindicar la necessitat d’ensenyar la filosofia a les aules. No tan sols al batxillerat o a la selectivitat com s’ha fet fins ara, sinó a l’ESO i a la formació professional.

Què ens diuen que fa la filosofia? Doncs, educar el pensament, per tal que aquest es desenvolupi correctament, fugint de les malformacions que poden portar a desajustos en el comportament. En definitiva reforcen els hàbits en el camp intel.lectual de tota persona. Per una altra banda impulsa els joves a tenir un pensament propi i a la vegada fomenta la capacitat de crítica i autocrítica.

D’altra banda ens allibera del monopoli que ens han imposat des d’una societat consumista individualista. Esdevé un principi elemental per a la vida de d’intel.lecte. Deixar de banda la filosofia és abandonar un component vital pel desenvolupament humà.

És també un instrument per a facilitar a l’alumne l’aprenentatge d’altres assignatures. A diferència d’altres comunitats de l’Estat espanyol, es posa de relleu que a Catalunya s’ha mantingut l’assignatura, malgrat la LOMCE o llei Wert.

Ningú hauria pensat que arran de la sèrie televisiva de Merlí la filosofia s’hagués posat de moda i hagués fet veure la necessitat d’aplicar-la a tots els àmbits de la vida. Tot això s’hauria de tenir en compte a l’hora de construir una Catalunya nova per tal de fer les coses de manera òptima, d’ensenyar a aprendre a pensar i raonar més i millor.

Ja s’ha fet un manifest en aquest sentit, on es demana que la filosofia tingui un paper clau en l’educació en tot el currículum docent. No es vol que sigui una assignatura optativa sinó tot el contrari donada la seva importància i que es disposi de tots els crèdits curriculars que calguin perquè la formació sigui de qualitat. D’altra banda es posa de relleu que, en el batxillerat, aquesta disciplina és també una manera de presentar un estil de vida per als alumnes i el país.