La confrontació com a rèdit electoral
Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí
Els analistes destaquen que treure rèdit arran de la confrontació electoral ha esdevingut un dels objectius d’alguns partits polítics. Es posa de relleu, a desgrat nostre, l’insult, la mentida, el despropòsit, l’adopció de posicions irreconciliables i extremes que solen funcionar quan es tracta de guanyar eleccions. Un exemple clar seria el cas de les eleccions dels EUA, amb un candidat com Trump, que no va amagar mai el seu desvergonyiment desmesurat i insultant sense parar.
A l’Estat espanyol el govern del PP, amb majoria absoluta, s’ha acostumat a fer i desfer sense haver de consultar ningú, fet que l’ha portat a ser un govern no dialogant. I les posicions minoritàries no han estat mai integrades per enriquir un debat, ans al contrari s’han menystingut. Enfront de tal absència, la democràcia s’ha debilitat.
Un altre cas seria l’atac frontal per debilitar el contrari, més que no pas vetllar pels interessos de país. Un clar exemple per part del govern del president de l’Estat espanyol, obsessionat amb la destrucció del procés català, en contra de tot diàleg real, en seria tota una mostra.
No s’escolta, s’imposa; no es valora, es condemna; no es construeix, es destrueix, i així anem. Els experts assenyalen, davant de la complexitat de les decisions a prendre, que cal que sempre vagi acompanyada de processos deliberatius clars, oberts i dialogants.
La penalització dels diputats independentistes del Parlament és una mostra de la fragilitat en què es mou el govern espanyol, ja que en aquest camp ha fracassat perquè la manera dissuasiva empresa no ha estat la més encertada, ja que fuig de tot plantejament democràtic i polític.
Ningú pot esperar del PP que, després d’una resposta d’aquestes dimensions sobre la inhabilitació de Mas, Ortega i Rigau, pugui convèncer els dos i quasi mig milions de catalans que vam votar independència que ara ens ho faran millor. Quan portem des de 2010 atacs constants contra Catalunya, ara s’hauria d’agafar el toro per les banyes i anar al fons de la qüestió. L’única sortida viable és fer una pregunta essencial, és a dir consultar el poble, amb una paraula: fer un referèndum.
A l’Estat espanyol el govern del PP, amb majoria absoluta, s’ha acostumat a fer i desfer sense haver de consultar ningú, fet que l’ha portat a ser un govern no dialogant. I les posicions minoritàries no han estat mai integrades per enriquir un debat, ans al contrari s’han menystingut. Enfront de tal absència, la democràcia s’ha debilitat.
Un altre cas seria l’atac frontal per debilitar el contrari, més que no pas vetllar pels interessos de país. Un clar exemple per part del govern del president de l’Estat espanyol, obsessionat amb la destrucció del procés català, en contra de tot diàleg real, en seria tota una mostra.
No s’escolta, s’imposa; no es valora, es condemna; no es construeix, es destrueix, i així anem. Els experts assenyalen, davant de la complexitat de les decisions a prendre, que cal que sempre vagi acompanyada de processos deliberatius clars, oberts i dialogants.
La penalització dels diputats independentistes del Parlament és una mostra de la fragilitat en què es mou el govern espanyol, ja que en aquest camp ha fracassat perquè la manera dissuasiva empresa no ha estat la més encertada, ja que fuig de tot plantejament democràtic i polític.
Ningú pot esperar del PP que, després d’una resposta d’aquestes dimensions sobre la inhabilitació de Mas, Ortega i Rigau, pugui convèncer els dos i quasi mig milions de catalans que vam votar independència que ara ens ho faran millor. Quan portem des de 2010 atacs constants contra Catalunya, ara s’hauria d’agafar el toro per les banyes i anar al fons de la qüestió. L’única sortida viable és fer una pregunta essencial, és a dir consultar el poble, amb una paraula: fer un referèndum.
Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres