Partint de la idea que no tenim cap mal irreversible, o una situació econòmica deplorable, o una depressió de cavall, o trastorns... la resta ho podem anar solucionant a la mesura de les nostres pròpies possibilitats. Això es pot convertir en jorns de festa.

La millor festa de la vida és la salut. Trobar-se bé es bàsic per fer el que sigui necessari. Quan a algú li demanen: com anem? En la majoria dels casos se sol respondre: “anar fent”. Esdevé una contesta pacificadora, per tal de no entrar amb detalls. Uns detalls que, quan s’hi entra, solen delatar l’estat de salut del qui respon.

És cert que aquest tipus de resposta sol donar-se en persones d’una certa edat, on la carència de salut sol ser manifesta. I que de vegades s’aplica la idea: “De qui dia passa, anys empeny.”

Hom s’adona que cada dia és una festa, si la salut acompanya. Podrem ser nosaltres prou motiu de joia, en saber veure amb el nostre procedir si s’ajusta a la benvolença de la nostra actitud. És a dir, si posem part del nostre ésser a saber treure els objectius proposats del dia. Saber amb què s’ha procedit compleix amb els nostres requisits de fer una vida més justa, més solidària, respectuosa, humana...

És important no deixar-se entabanar per la publicitat sensacionalista, que fuig de la realitat existent, i crea un miratge de fantasia. Com si això donés per viure la nostra pura i dura realitat. Perquè, el que cal tenir present, és saber de què disposes, per saber allà on pots arribar.

L’experiència, en definitiva, ha de valer per assolir les fites que pots assolir, sense més preàmbuls. Fugir dels mals moments és bo. No cal enfonsar-se, ni donar raons a la fatalitat de la vida, que aquesta prou que se n’agafa.

És important actuar amb lucidesa; amb claredat de cap. No deixar que els esdeveniments ens corrompin l’ànim. La nostra intel·ligència ens ha de servir per destriar el blat de la palla. Moltes vegades ens deixem enredar per interessos propis, creant un món irreal. La nostra falta d’actitud honesta ocasionada per un egoisme innat ens sol obstaculitzar saber cap on hem d’actuar. I si no pots sol, cal buscar l’ajuda pertinent a l’extraradi.

No cal crear castells de foc per saber allà on som. O bé pensant que des d’aquell dia aquell bum durarà sempre. Un bon record sempre serà un bon record; això sí, amb les premisses de la vida que ens ha tocat viure. Tenir present que si no et conformes és perquè de vegades no volem. I això entre altres raons, cal saber-ho. 
Això sí, amb bona salut.