Leonardo Boff, nascut a Brasil, el 14 de desembre de 1938, de 78 anys, teòleg, exsacerdot franciscà, conegut com un dels màxims exponents de la Teologia de l’Alliberament, ha esdevingut un gran defensor de la filosofia ecològica.
Boff entén que per salvar el món de les catàstrofes mediambientals i donar vertader sentit a la vida, cal conversió ecològica. Ens diu que per fer això, cal començar per un mateix , per tal de reconvertir-ho tot en benefici de la humanitat. 

El nostre amfitrió defineix, en quatre apartats, la idea que té de l’ecologia ben entesa. En sintetitzo el següent: l’ecologia ha de ser social i cal incloure-hi també agents socioeconòmics. Cal donar prioritat al sanejament bàsic dels humans, no en la boniquesa de les coses, sinó en el desenvolupament sostenible que atengui les mancances. És important una “ecologia mental”, aquella que ens porta a la conversió real per a la seva realització. Cal que sigui l’ambiental, perquè la pugui exercir l’ésser humà i tota la societat dins la natura. I finalment l’ecologia integral, on la persona en relació amb la Terra es trobi en un procés d’antropogènesi. És a dir, posar-ho a la pràctica en base de l’estudi, anàlisi o reflexió sobre l’origen i desenvolupament de l’home, per tal que aquesta acció serveixi com a formació personal. 

Tot plegat hauria d’evolucionar dins d’unes idees fonamentals com l’ecologia de la igualtat, que genera dependència d’uns i altres, i de les coses que ens envolten. Tenir consciència social i ecològica; el que s’entén com a la preservació del medi i les espècies. Promoure la utilització responsable dels recursos. Fer ús d’una tecnologia pro ecològica per tal que la humanitat s’hi habituï. Despertar consciències i ser pacients en el procés formatiu, per tal de concebre de manera definitiva aquesta nova manera de preservar la vida.

El que passa, és que les polítiques neoliberals han posat la carreta davant dels bous. Quan encara els avions embruten, així com el transport per mar, o les energies no renovables... ens preguntem: Què fan un seguit d’estats, entre ells l’Estat espanyol i els seus governants i el món financer, que encara no estan prou interessats a posar-hi remei? 
Boff, fill d’un país com el Brasil, que ha estat i és motiu encara de moltes injustícies socials i mediambientals, malgrat tot, ha esdevingut un militant convençut en la lluita per la conversió personal ecològica i, per això, no para d’alertar i crear consciència.

El meu sogre, que en pau descansi, feia temps que havia iniciat aquest convertiment. Ell va néixer en l’austeritat, en temps de les vaques magres, i fruit d’una generació que havia patit la guerra civil, tenia molt clar quina era la millor manera de reciclar. Lluny del consum pel consum, la vida l’havia alliçonat de fer allò just i necessari.