Enviny. celebrar la Pasqua
Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí
El nom d’Enviny prové del llatí in vicinio, que significa “veïnat”. Les primeres dades són del seu castell (1087) avui desaparegut. És un poble de muntanya pirinenca del Pallars Sobirà, erigit en una vessant assolellada; amb una altura de 1.154 metres sobre el nivell del mar, prop de Sort. Situat sobre la riba esquerra de la riera de Montardit, que porta les seves aigües a la Noguera Pallaresa. Si en ple segle XIX assolia una demografia de 919 el terme municipal, i a principi de segle XX era de 743, avui resten en aquesta joia muntanyenca només 29 habitants.
Un seguit de màximes elevacions configuren el seu paisatge muntanyós; algunes d’elles són: Pala Cremada (2.360 m); Cap de Muntanyeta (2.227 m)... només per fer-nos una idea de l’indret.
La Mare de Déu de la Candelera n’és la patrona, actualment dedicada a la Purificació; aquesta es troba a la seva parròquia. La còpia recuperada del retaule del segle XV en seria la màxima expressió artística, exposat a l’altar de la mateixa església.
“Eutopia d’Enviny”, ho llegim a la façana de la rectoria. El terme “Eutopia”, se’ns diu, que vol dir: “bon lloc”. Joan Escales (1930), així se’l coneix, ha estat un capellà progressista, que va convertir la casa rectoral en un monestir de muntanya, on, amb el temps, va impartir tallers de pedagogia cristiana, tant per a infants com a joves i adults, sobre temes per una nova església. Un espai de silenci, recolliment, i contemplació que possibilitava al viatger la recerca cap al centre d’un mateix; n’eren els objectius. Si bé en Joan ha voltat mig món, sempre va tornar a l’Enviny natal.
Persona inquieta per excel·lència, que ha mantingut certes trifulgues amb la jerarquia, però sempre s’ha mantingut per uns ideals de sacerdoci i d’eucaristies i homilies participades. Escriptor infatigable per la seva extensa obra, de la qual destaco dos llibres que configuren el seu pensament; entre altres: «La missa “contestada” per un capellà» (1992), «El País que va somiar Jesús» (2016).
L’amistat de més trenta anys, encara que no ens hem vist massa, ens va portar a celebrar la Vetlla Pasqual d’enguany, per trobar-nos a prop del lloc, amb companyia d’una vintena de persones de diferents bandes. Joan Escales amb una edat de 87 anys, presidí una celebració viva amb l’ajut d’un germà seu.
Actualment viu en una residència per a gent gran a Balaguer i, si encara es veu valent, en el bon temps, malgrat els anys, i amb l’ajut d’algú proper, torna a Enviny a la recerca de la pau i la pregària.
Un seguit de màximes elevacions configuren el seu paisatge muntanyós; algunes d’elles són: Pala Cremada (2.360 m); Cap de Muntanyeta (2.227 m)... només per fer-nos una idea de l’indret.
La Mare de Déu de la Candelera n’és la patrona, actualment dedicada a la Purificació; aquesta es troba a la seva parròquia. La còpia recuperada del retaule del segle XV en seria la màxima expressió artística, exposat a l’altar de la mateixa església.
“Eutopia d’Enviny”, ho llegim a la façana de la rectoria. El terme “Eutopia”, se’ns diu, que vol dir: “bon lloc”. Joan Escales (1930), així se’l coneix, ha estat un capellà progressista, que va convertir la casa rectoral en un monestir de muntanya, on, amb el temps, va impartir tallers de pedagogia cristiana, tant per a infants com a joves i adults, sobre temes per una nova església. Un espai de silenci, recolliment, i contemplació que possibilitava al viatger la recerca cap al centre d’un mateix; n’eren els objectius. Si bé en Joan ha voltat mig món, sempre va tornar a l’Enviny natal.
Persona inquieta per excel·lència, que ha mantingut certes trifulgues amb la jerarquia, però sempre s’ha mantingut per uns ideals de sacerdoci i d’eucaristies i homilies participades. Escriptor infatigable per la seva extensa obra, de la qual destaco dos llibres que configuren el seu pensament; entre altres: «La missa “contestada” per un capellà» (1992), «El País que va somiar Jesús» (2016).
L’amistat de més trenta anys, encara que no ens hem vist massa, ens va portar a celebrar la Vetlla Pasqual d’enguany, per trobar-nos a prop del lloc, amb companyia d’una vintena de persones de diferents bandes. Joan Escales amb una edat de 87 anys, presidí una celebració viva amb l’ajut d’un germà seu.
Actualment viu en una residència per a gent gran a Balaguer i, si encara es veu valent, en el bon temps, malgrat els anys, i amb l’ajut d’algú proper, torna a Enviny a la recerca de la pau i la pregària.
Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres