Per molts anys! (Som i serem)
Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí
Moltes vegades he pensat que si els catalans seguim existint com a poble és per la nostra tossuderia, la voluntat insubornable de fer front als atacs que patim, sovint per part dels mateixos que ens haurien de protegir. Catalunya ha perdut moltes guerres en el camp de batalla, però sempre ha tingut la consciència que les coses anirien endavant i millorarien. Mai hem perdut l’esperança en el futur i és això que ens manté vius.
Aquesta resistència pacífica ha estat fruit de la implicació de milers de persones anònimes que hi han contribuït. Per posar només un cas, en un moment especialment difícil per al futur de la llengua catalana durant el franquisme, va sorgir un moviment d’aprenentatge per correu que va aplegar milers de professors i alumnes.
Sabem que cada pas endavant costa esforços. Ningú ens regalarà res. I si no ho fem nosaltres, ningú no ho farà per nosaltres. Ens dona força la consciència de saber qui som i què volem. Crec que aquest és el motiu que a Catalunya hi hagi tantes i tantes entitats i associacions culturals, de caire històric o tradicional. No hi ha poble per petit que sigui que no tingui els seus lletraferits, sovint promotors de revistes locals. Amb els mitjans actuals, potser no caldria, però és una causa més de la nostra reafirmació nacional.
Precisament enguany s’escauen al meu poble dues celebracions: els 40 anys de l’Orfeó Santa Coloma i els 25 de l’Associació Cultural Baixa Segarra. Tots dos, però, venen de lluny. L’Orfeó en la seva primera etapa va néixer el 1911 i després va tenir una segona època brillant durant els anys de la república. Després de 40 anys de silenci imposats per la dictadura, va renéixer amb empenta el 1977. L’Associació Cultural Baixa Segarra compleix 25 anys, però també en aquest cas hi havia un precedent: l’Associació Arqueològica de la Vila; nascuda als anys 40, va entrar en decadència fins a quasi desaparèixer durant la llarga nit de la ignorància franquista.
Però com l’au Fènix, tan bon punt s’afluixà una mica el dogal que ens ofegava, varen anar ressorgint de les cendres molts grups i associacions amb l’objectiu de mantenir viva la nostra identitat nacional. Estic convençut que sense aquelles actuacions avui no seríem on som en la voluntat de ser altre cop un país normal, és a dir, lliure.
Estem passant de les grans ideologies uniformadores del segle XX (marxisme o feixismes), a la revalorització del territori més pròxim, aquell on vivim. De la mateixa manera que cada dia creix l’estima al petit comerç de qualitat de productes fets prop de casa, també —sense renunciar als plantejaments globals— passem de la gran història a la més propera. No és el mateix conèixer una guerra a partir de les grans decisions polítiques que a través del testimoni directe dels soldats que la van viure. És en aquest sentit que a
Catalunya tenim una xarxa d’entitats locals que ens mantenen viva la memòria com a país. Per molts anys!
Aquesta resistència pacífica ha estat fruit de la implicació de milers de persones anònimes que hi han contribuït. Per posar només un cas, en un moment especialment difícil per al futur de la llengua catalana durant el franquisme, va sorgir un moviment d’aprenentatge per correu que va aplegar milers de professors i alumnes.
Sabem que cada pas endavant costa esforços. Ningú ens regalarà res. I si no ho fem nosaltres, ningú no ho farà per nosaltres. Ens dona força la consciència de saber qui som i què volem. Crec que aquest és el motiu que a Catalunya hi hagi tantes i tantes entitats i associacions culturals, de caire històric o tradicional. No hi ha poble per petit que sigui que no tingui els seus lletraferits, sovint promotors de revistes locals. Amb els mitjans actuals, potser no caldria, però és una causa més de la nostra reafirmació nacional.
Precisament enguany s’escauen al meu poble dues celebracions: els 40 anys de l’Orfeó Santa Coloma i els 25 de l’Associació Cultural Baixa Segarra. Tots dos, però, venen de lluny. L’Orfeó en la seva primera etapa va néixer el 1911 i després va tenir una segona època brillant durant els anys de la república. Després de 40 anys de silenci imposats per la dictadura, va renéixer amb empenta el 1977. L’Associació Cultural Baixa Segarra compleix 25 anys, però també en aquest cas hi havia un precedent: l’Associació Arqueològica de la Vila; nascuda als anys 40, va entrar en decadència fins a quasi desaparèixer durant la llarga nit de la ignorància franquista.
Però com l’au Fènix, tan bon punt s’afluixà una mica el dogal que ens ofegava, varen anar ressorgint de les cendres molts grups i associacions amb l’objectiu de mantenir viva la nostra identitat nacional. Estic convençut que sense aquelles actuacions avui no seríem on som en la voluntat de ser altre cop un país normal, és a dir, lliure.
Estem passant de les grans ideologies uniformadores del segle XX (marxisme o feixismes), a la revalorització del territori més pròxim, aquell on vivim. De la mateixa manera que cada dia creix l’estima al petit comerç de qualitat de productes fets prop de casa, també —sense renunciar als plantejaments globals— passem de la gran història a la més propera. No és el mateix conèixer una guerra a partir de les grans decisions polítiques que a través del testimoni directe dels soldats que la van viure. És en aquest sentit que a
Catalunya tenim una xarxa d’entitats locals que ens mantenen viva la memòria com a país. Per molts anys!
Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres