El Rosselló de cara a la revolució francesa
Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí
El Rosselló de cara a la Revolució Francesa és un llibre d’aquells que sempre fan de bon llegir, per recordar que els de la França unitària es van carregar, a cor valent, els drets i els usatges dels catalans de la Catalunya Nord. Per dir-ho d’una altra manera: la llibertat, la igualtat i la fraternitat dels revolucionaris francesos no van ser un guany per a aquells catalans, sinó una pèrdua de la seva identitat nacional.
Quan el comtat del Rosselló, que incloïa les comarques del Capcir, Conflent, Vallespir, i fora d’aquests s’hi afegia part del comtat de Cerdanya, que foren annexionats per França l’any 1659 pels Tractat dels Pirineus, patiren el que coneixem com la mala política del comte Duc d’Olivares senyor dels Grandes de España. Malgrat aquest tràgic episodi, a aquells catalans la monarquia francesa els conservà “les seves lleis, les seves llibertats, els seus usatges, els seus drets i les seves immunitats”.
Un estatut singular feia una mena de protectorat; un pacte entre els que volien continuar sent catalans amb el rei de França, amb Lluís XIV. Aquest havia jurat de respectar de manera solemne els particularismes locals, que duraria fins a la vigília de la Revolució Francesa (1789- 1799).
Michel Brunet és l’autor d’aquest llibre; doctor d’Estat, a més, també era professor d’història moderna de la Universitat de Tolosa, en l’especialitat pel que fa a temes de recerca i investigació sobre els estats sense nació, i també de les seves resistències. Autor de diversos treballs, ens feu conèixer amb aquesta obra escrita ja el 1989, i publicada per l’editorial Trabucaire de Perpinyà, del que fou un caos per a les comarques pirinenques catalanes sota jurisdicció del centralisme de la França jacobina. La Revolució Francesa fou per al Rosselló i pera la resta de comarques nord-catalanes un episodi a la vegada caòtic i tràgic.
La França revolucionària els va exigir uniformitat, cosa que implicava l’abandó de les seves lleis catalanes: la llengua, les tradicions més arrelades, la seva religió; és a dir, tot el que formava la seva identitat, per desaparèixer com a poble sota un nou estatus, la unitat nacional. A la vegada, la nova província fou transformada amb violència en el camp de batalla. Dins una guerra, com diu l’autor, “en què tenia dificultat a triar de quin costat posar-se”. Les hostilitats i l’ocupació militar foren per als catalans que coneixem com a Catalunya Nord, la seva educació tràgica basada en la por i la repressió. Una bona manera de delmar tot un poble i la seva cultura.
Quan el comtat del Rosselló, que incloïa les comarques del Capcir, Conflent, Vallespir, i fora d’aquests s’hi afegia part del comtat de Cerdanya, que foren annexionats per França l’any 1659 pels Tractat dels Pirineus, patiren el que coneixem com la mala política del comte Duc d’Olivares senyor dels Grandes de España. Malgrat aquest tràgic episodi, a aquells catalans la monarquia francesa els conservà “les seves lleis, les seves llibertats, els seus usatges, els seus drets i les seves immunitats”.
Un estatut singular feia una mena de protectorat; un pacte entre els que volien continuar sent catalans amb el rei de França, amb Lluís XIV. Aquest havia jurat de respectar de manera solemne els particularismes locals, que duraria fins a la vigília de la Revolució Francesa (1789- 1799).
Michel Brunet és l’autor d’aquest llibre; doctor d’Estat, a més, també era professor d’història moderna de la Universitat de Tolosa, en l’especialitat pel que fa a temes de recerca i investigació sobre els estats sense nació, i també de les seves resistències. Autor de diversos treballs, ens feu conèixer amb aquesta obra escrita ja el 1989, i publicada per l’editorial Trabucaire de Perpinyà, del que fou un caos per a les comarques pirinenques catalanes sota jurisdicció del centralisme de la França jacobina. La Revolució Francesa fou per al Rosselló i pera la resta de comarques nord-catalanes un episodi a la vegada caòtic i tràgic.
La França revolucionària els va exigir uniformitat, cosa que implicava l’abandó de les seves lleis catalanes: la llengua, les tradicions més arrelades, la seva religió; és a dir, tot el que formava la seva identitat, per desaparèixer com a poble sota un nou estatus, la unitat nacional. A la vegada, la nova província fou transformada amb violència en el camp de batalla. Dins una guerra, com diu l’autor, “en què tenia dificultat a triar de quin costat posar-se”. Les hostilitats i l’ocupació militar foren per als catalans que coneixem com a Catalunya Nord, la seva educació tràgica basada en la por i la repressió. Una bona manera de delmar tot un poble i la seva cultura.
Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres