Deia Maquiavel que “el fi justifica els mitjans”. Si això fos cert, qualsevol mentida serviria per aconseguir allò que suposadament és un bé. Dic això perquè abans d’ahir, mentre buscava una emissora al dial del cotxe, vaig sintonitzar Radio Nacional de España en un programa obert als oients. Ells preguntaven i el conductor del programa (no en recordo el nom) hi donava resposta. Em va sorprendre que de la dotzena de preguntes que vaig tenir temps de sentir, deu varen ser sobre Catalunya i el procés d’independència. Només dues persones es mostraren favorables que es consultés els catalans. Curiosament, una reclamava un estat confederal (va insistir, confederal, no federal) però mantenint la monarquia, que seria el vincle d’unió de tots els espanyols. Confesso que em va deixar bastant descol·locat.

La resta d’oients es mostraven absolutament contraris a la realització de la consulta, però quan havien de raonar el seu posicionament, només repetien els arguments del PP, que hem sentit tantes vegades que ja els sabem de memòria. Ni un bri de qüestionament ni de reflexió personal. Penso que el PP ha fet molt ben feta la seva tasca propagandística. Ara ja no van només contra la independència i els seus defensors sinó contra tots els que són partidaris d’una consulta per conèixer què en pensa el país. Ja no es posa en joc el dret a la independència sinó el mateix dret a opinar. 

I no només a opinar sinó a existir. Ho hem vist en les reaccions i insults que han omplert les xarxes socials després de la xiulada a l’himne espanyol a la final de la Copa del Rei. A l’empara del pensament de Maquiavel, la propaganda del PP està creant un sentiment generalitzat d’odi contra tot allò que soni a català. Un odi que es veu atiat per les pujades de to dels mateixos polítics, que no filen prim a l’hora de qualificar el procés català i els seus defensors. Rajoy menteix —i ho sap— quan diu que la convocatòria d’un referèndum unilateral “només passa a les pitjors dictadures”. Una dictadura és la negació del diàleg i ell personalment ha negat 18 vegades les peticions del govern català en aquest sentit. També és escandalós, immoral i repugnant que es compari el govern de la Generalitat amb el règim nazi, o que la ministra de Defensa, Dolores de Cospedal, i el portaveu Méndez de Vigo qualifiquin de “cop d’estat” la convocatòria del referèndum.

No crec que es tracti d’excessos verbals dels qui tan barroerament menteixen i insulten. Hi ha una voluntat de crear un clima d’alarmisme en la societat espanyola que justifiqui qualsevol mena d’intervenció. Rajoy vol tenir les mans lliures per anar contra un “cop d’estat” i justificar actuacions que d’altra manera no serien acceptades. És una actitud maquiavèl·lica que compta amb la benedicció de les anomenades esquerres, aquelles que diuen defensar els drets dels pobles però claudiquen quan un d’aquests pobles forma part del seu estat. I aquí som.