Carles Fontserè i el Carlisme
Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí
Sabem que la història carlina és extensa i, pels motius que sigui, s’ha pogut relacionar amb els anys amb diversitat de persones. Heus ací un fragment del cas de la vida o història de Carles Fontserè (1916-2007).
Ignasi Moreta, professor i doctor en humanitats de la Pompeu Fabra, autor editor de diversos llibres en l’editorial Fragmenta, feu una entrevista ja el 2001 a Carles Fontserè. El 14/9/2016 seria recuperada tota sencera, amb motiu del centenari d’aquest cartellista de fama internacional i vinculat a l’anarquisme. Una informació digitalitzada de cultura: “El Núvol” en seria el referent, amb un nou títol, “Carles Fontserè, l’entrevista restaurada”.
Ignasi Moreta, que recuperà la trobada, ho feu per un treball quan era universitari, aprofitant l’amistat familiar del seu avi matern, Tusquets, amb el pare de Fontserè, tots dos d’afiliació carlina ja als anys trenta. Ara en ressalto el tema referit al carlisme.
– Ignasi Moreta: De jove formaves part del requetè. És evident que la influència paterna devia jugar un fort paper en la teva ideologia juvenil... Què hi veies als quinze setze anys en les files carlines?
– Carles Fontserè: Els carlins eren representatius de la terra. Jo encara respecto molt el carlisme anterior al franquisme. Encara hi ha coses del carlisme que la mateixa Generalitat d’avui no ha aconseguit.
– IM: Per exemple?
– CF: Per exemple, la independència de les regions o el fet que el rei d’Espanya a Catalunya ha de regnar com a comte de Barcelona. Avui, el rei d’Espanya regna independentment del consentiment dels seus súbdits. Per al carlisme, un rei no podia ser rei de Catalunya si no jurava les llibertats de Catalunya. A més, un rei només ho era a Catalunya com a comte de Barcelona. El rei ha de jurar les llibertats. Aquí el rei va jurar la Constitució actual, però ja era rei abans. El rei va jurar els “Principios Fundamentales del Movimiento” perquè va ser nomenat per en Franco. Fa una nova Constitució i la jura. Des del punt de vista jurídic, el sistema espanyol actual no s’aguanta. S’aguanta perquè hi ha un ejército, una policia, una Guàrdia Civil. Carles Marx, que va ser corresponsal d’un diari anglès a Espanya, deia que el carlisme no era un moviment simplement reaccionari, sinó que corresponia a una cosa del país, del poble. En canvi, el rei actual és rei perquè en Franco el va nomenar...
Carles Fontserè fou un altre exemple de personalitats del món polític, literari, jurídic o de les arts que tingueren un passat amagat carlí. Un passat, molt abans que el carlisme fes el salt, després de la Guerra Civil (1936-1939) i del Concili Vaticà II (1962-65), cap a paràmetres més progressistes, més esquerrans, socialment parlant. Tal com manifesto en el meu llibre, La democràcia després de la dictadura. El Partit Carlí a la comarca d’Osona durant la Transició Democràtica (2017).
Ignasi Moreta, professor i doctor en humanitats de la Pompeu Fabra, autor editor de diversos llibres en l’editorial Fragmenta, feu una entrevista ja el 2001 a Carles Fontserè. El 14/9/2016 seria recuperada tota sencera, amb motiu del centenari d’aquest cartellista de fama internacional i vinculat a l’anarquisme. Una informació digitalitzada de cultura: “El Núvol” en seria el referent, amb un nou títol, “Carles Fontserè, l’entrevista restaurada”.
Ignasi Moreta, que recuperà la trobada, ho feu per un treball quan era universitari, aprofitant l’amistat familiar del seu avi matern, Tusquets, amb el pare de Fontserè, tots dos d’afiliació carlina ja als anys trenta. Ara en ressalto el tema referit al carlisme.
– Ignasi Moreta: De jove formaves part del requetè. És evident que la influència paterna devia jugar un fort paper en la teva ideologia juvenil... Què hi veies als quinze setze anys en les files carlines?
– Carles Fontserè: Els carlins eren representatius de la terra. Jo encara respecto molt el carlisme anterior al franquisme. Encara hi ha coses del carlisme que la mateixa Generalitat d’avui no ha aconseguit.
– IM: Per exemple?
– CF: Per exemple, la independència de les regions o el fet que el rei d’Espanya a Catalunya ha de regnar com a comte de Barcelona. Avui, el rei d’Espanya regna independentment del consentiment dels seus súbdits. Per al carlisme, un rei no podia ser rei de Catalunya si no jurava les llibertats de Catalunya. A més, un rei només ho era a Catalunya com a comte de Barcelona. El rei ha de jurar les llibertats. Aquí el rei va jurar la Constitució actual, però ja era rei abans. El rei va jurar els “Principios Fundamentales del Movimiento” perquè va ser nomenat per en Franco. Fa una nova Constitució i la jura. Des del punt de vista jurídic, el sistema espanyol actual no s’aguanta. S’aguanta perquè hi ha un ejército, una policia, una Guàrdia Civil. Carles Marx, que va ser corresponsal d’un diari anglès a Espanya, deia que el carlisme no era un moviment simplement reaccionari, sinó que corresponia a una cosa del país, del poble. En canvi, el rei actual és rei perquè en Franco el va nomenar...
Carles Fontserè fou un altre exemple de personalitats del món polític, literari, jurídic o de les arts que tingueren un passat amagat carlí. Un passat, molt abans que el carlisme fes el salt, després de la Guerra Civil (1936-1939) i del Concili Vaticà II (1962-65), cap a paràmetres més progressistes, més esquerrans, socialment parlant. Tal com manifesto en el meu llibre, La democràcia després de la dictadura. El Partit Carlí a la comarca d’Osona durant la Transició Democràtica (2017).
Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres