En una empresa avícola dels Estats Units d’Amèrica del Nord, segons OXFAM, que ha denunciat el fet, els seus treballadors han hagut d’utilitzar bolquers perquè no poden anar al lavabo, per no haver de deixar la feina. Un tracte totalment inhumà, tot per poder produir més.

Què és OXFAM? És una confederació internacional, formada per 17 organitzacions no governamentals, que porten a terme treballs humanitaris en 90 països. S’originà a causa de la Segona Guerra Mundial, a Oxford, l’any 1942 (Regne Unit). A l’Estat espanyol està relacionat amb Intermón i, per descomptat, també a Catalunya.

Quan aquesta notícia va sortir als mitjans, amb data del 13 de maig de 2016, encara no era president dels EUA Donald Trump. Sí que ho era Barak Obama, i la precarietat laboral esmentada ja estava passant. Malgrat les notícies de les bones intencions socials de reformes pel tema de la sanitat de Barak, això va fracassar, tant per la crisi econòmica que es va trobar com per l’oposició del partit republicà.

La situació laboral que viuen els treballadors de les empreses avícoles dels Estats Units, que actualment sumen la totalitat de 250.000 obrers, és inhumana a totes conseqüències. La por que aquesta gent viu de ser sancionada és tan gran que han decidit portar bolquers. Les empreses els demanen que trossegin una mitjana de 40 pollastres per minut.

La majoria d’aquestes persones explotades són d’origen sud-americà. Orinen i defequen sobre els bolquers, mentre estan treballant. La humiliació i el menyspreu que pateixen per part dels empresaris es tan degradant que els ha portat a viure la seva feina amb condicions totalment infrahumanes.

L’Amèrica de Trump (republicà), no gira precisament per millorar aquestes condicions socials, ja que res no s’ha solucionat. Ni, per descomptat, el tema climàtic, del qual fa dies que se’n parla. I menys pel que fa a l’afer en la venda d’armes en països en conflicte...

Els postulats mercantilistes, poc socials ja aleshores, que van empènyer a seguir en un passat l’Europa del capital, segons cànons dels EUA, ara preocupen pel despotisme de Trump. 
I tot perquè els mercats, entre altres arguments, mai no han estat al servei de la vida humana, sinó de l’obtenció de més diner, sigui quin sigui el preu. A tot plegat, cal no perdre el fil, perquè a petita escala la precarietat laboral, no en els extremismes expressats dels EUA, també la pateix l’Estat espanyol. 

Encara sort que, malgrat aquests esdeveniments socials infructuosos, queden persones humanes, arreu, que lluiten o han lluitat, alguns fins fa poc, per evitar la deshumanització. Aquest seria el cas, més proper a recordar, del finat periodista Carles Capdevila, exdirector del diari Ara.