Com en l’antic acudit referit a Renfe, podem dir sense por d’equivocar-nos que amb el govern espanyol no hi ha “Re a fer”. Que després de tants anys de sortir al carrer milions de persones ignorin olímpicament les seves demandes, és un símptoma de la nul·la sensibilitat per aquells temes que no li interessen. 

Primer se’n varen riure, després varen amenaçar amb la por. Però ara estan nerviosos. Ho demostra la baixesa del vocabulari cada cop més barroer que estan emprant els governants de Madrid en relació amb el procés de Catalunya. Assimilar els independentistes a nazis i el procés a un cop d’estat només es pot entendre des de la més malèvola interpretació. Però qualificar-lo de “matraca” i “rollo independentista” com ha fet la vicepresidenta Sáenz de Santamaría indica que han perdut els papers.

Com deia fa poc Salvador Cardús, aquesta mena de llenguatge denota la baixesa i falsedat de les seves intencions. En realitat, per part seva no hi va haver mai voluntat de diàleg. Per establir un diàleg no es poden posar condicions prèvies. És una estupidesa dir que es pot parlar de tot excepte del referèndum perquè aquest és precisament el tema capital que interessa tots els catalans. No voler-ne parlar vol dir negar la seva existència.

No es pot parlar d’un corredor mediterrani que passi per Madrid i deixi al marge les regions més productives de l’estat. ¿Com es pot dir, sense que els caigui la cara de vergonya, que no s’han fets els traspassos de rodalies perquè “els catalans no saben gestionar”? Deuen ser ells un exemple modèlic de gestió de les infraestructures ferroviàries...

Però tornant al tema que ens ocupa, és ben curiós que ara insisteixin que Puigdemont hauria d’anar al Congrés dels Diputats a parlar del procés. Quan ell es va oferir per fer-ho al Senat, se li va negar la paraula. Per què ara se’l convida al Congrés? Senzillament per posar-lo a la picota com va passar fa uns anys amb el lehendakari Ibarretxe. No volen que Puigdemont vagi a explicar els motius que l’han portat a la convocatòria del referèndum. Voldrien que hi anés a fer una proposta per votar-la majoritàriament en contra. Es tracta de destruir per imposar. Però com ens va dir l’oncle Puigdemont en una visita a Amer, “en Carles és de pedra picada”.

Tota la resta són falòrnies per marejar la perdiu.

El duel que actualment hi ha plantejat és el de la raó contra la força. No hi hauria d’haver cap problema per consultar al poble com vol que sigui el seu futur. En canvi, cada vegada hi ha més amenaces i accions judicials.

Fins i tot, encara que de manera no del tot explícita, s’ha fet referència a una intervenció militar. Si no ho han fet, no és per falta de ganes, perquè aquest és el seu concepte de democràcia. Quan aprenguin a respectar, podrem parlar de tot, però per ara ho veig molt difícil perquè queden encara moltes arrels de dictadura que estan traient brots.