No vull pecar de massa optimista però la sensació que tinc és que el govern central està —i perdoneu l’expressió— “acollonit” davant la decisió i unitat del govern de Catalunya de tirar endavant el procés cap a la independència.

Una bona mostra és que no s’han mogut del plantejament inicial. No saben fer altra cosa que repetir la sonsònia de sempre, que de tant sentir-la ja la sabem de memòria: el referèndum no es farà perquè és il·legal. 

D’entrada caldria aclarir que no és el mateix il·legal que il·legítim. Il·legal vol dir que no està previst en les lleis actuals; il·legítim voldria dir que no es té dret a allò a què s’aspira. Ja he dit altres vegades que si durant el franquisme no s’haguessin fet molts actes il·legals estaríem encara en plena dictadura. Per això és estúpid repetir una i altra vegada la mateixa cançoneta.

D’altra banda, no entenc tantes discussions i xerrameca inútil. Per saber què pensa una persona sobre qualsevol tema, només cal preguntar-li-ho. I per saber quin percentatge de catalans estan a favor o en contra de la independència s’hauria de fer el mateix: preguntar de forma transparent i secreta. Una altra cosa són les previsions de la resposta, que pot agradar o no. Però si realment són tan demòcrates com diuen, haurien de facilitar la consulta i respectar-ne els resultats. En canvi, fan tot el contrari: volen incrementar la por amb amenaces i judicis. La democràcia ha de ser quelcom més que una paraula i fer-se realitat. 

Les paraules de la ministra de l’Exèrcit proclamant que “les forces armades de terra, mar i aire i la Guàrdia Civil sabran ser al seu lloc per mantenir la unitat d’Espanya” no són més que una bajanada, que no se la creu ni ella. L’exèrcit entrant en formació per la Diagonal seria la fi de tot. Per què ho diu, doncs, la ministra? 

El problema del govern central és d’enrocament. S’han tancat en un búnquer inamovible i no s’adonen que al seu voltant el món ha canviat. Les actituds de fa cinquanta anys ja no són vàlides, no tenen raó de ser. Imaginem els escenaris possibles: un ja l’ha insinuat la ministra: intervenció directa amb la força de les armes. Altres podrien ser la supressió de l’autonomia, l’empresonament del president de la Generalitat o bé la destitució de tot el govern. Us imagineu les conseqüències que tindria qualsevol d’aquestes “solucions”? Internament, provocaria una autèntica revolta popular i l’augment excepcional de l’independentisme, que es llançaria al carrer en defensa de les institucions votades pel poble. I en l’àmbit internacional, el descrèdit total i absolut de l’estat espanyol. Si fins ara han fet el ridícul, amb una intervenció com aquestes perdrien qualsevol mena de credibilitat.

No és estrany, doncs, que es trobin “acollonits”. Sembla que el rei ha manifestat a Pedro Sánchez la seva preocupació pel problema català. Però ells s’ho han buscat. No es pot lluitar contra tot un poble quan aquest poble està convençut de tenir la raó. I si no, pregunteu-ho. Amb urnes, esclar.