Em va semblar encertadíssima la resposta del president Puigdemont a Garcia Albiol, després que aquest repetís un cop més la consabuda sonsònia del referèndum il·legal i que, per tant, no es faria. Puigdemont li va contestar amb contundència: “Si estan tan segurs que no es farà, per què s’hi amoïnen tant, doncs?”

A poc a poc es van clarificant les posicions i cadascú escull l’opció que més li convé. Només queda per aclarir l’ambigüitat dels comuns, que pot fer creure en una divisió de la societat a parts gairebé iguals a favor i en contra. En realitat crec que no és així.

Poques vegades es fa referència a qui en realitat és el protagonista del procés: el poble de Catalunya. La resposta massiva que han tingut les convocatòries d’actes organitzats per la societat civil fa pensar que la gent del carrer té les coses força clares i, en un cas com aquest, no es mourà per consignes o eslògans, sinó pels avantatges en la vida diària que pot aportar una política i una economia gestionades des de Catalunya mateix. Segons els economistes, la qualitat de vida es podria situar al nivell de països com Holanda o Dinamarca. 

Els ciutadans de Catalunya han de saber les conseqüències concretes de la independència. Un cop aconseguida, ja no hi haurà marxa enrere. Les traves que puguin posar altres països acabaran per caure, perquè som un poble amb una claríssima vocació europea i que, a més, és un aportador net a la seva economia.

Aquest referèndum no estarà en la línia d’unes eleccions ordinàries. Ens hi juguem el futur de país. Per això, independentment de les posicions que adoptin els partits polítics, els votants s’han de moure a partir d’un coneixement clar del futur que ens espera. Fins ara, la resposta a les convocatòries ha estat contundent i clara. Cada 11 de setembre la gent ha sortit massivament al carrer i espero que continuï aquesta dinàmica. Potser hi ha un cert cansament per l’excessiva insistència en els mateixos temes. Alguns pensen que no cal que els atabalin més, que quan sigui el moment ja aniran a votar, perquè ja ho tenen prou clar. I aquí hi voldria incloure tots aquells que fins ara havien votat partits unionistes i ara ho faran per la independència. Penso, per exemple, en aquells que fins ara havien votat el PSC però en vista del paper de la trista figura que està fent en relació a Catalunya, ara es decidiran per una altra opció. El mateix pot passar amb molta gent d’esquerres que va votar els comuns i s’ha cansat de tant voler nedar i guardar la roba.

Els camps s’estan delimitant i estic segur que no trigarem gaire a aclarir les incògnites. Tinc confiança que la majoria de catalans voldrà allunyar-se d’un estat obsolet, corrupte, ineficaç, amb greus tics antidemocràtics, i que, a més, no dubta a fer una guerra bruta per liquidar els adversaris. L’1-O podrem enterrar Franco definitivament...