El capitalisme com a religió
Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí
El capitalisme és una religió, però només de culte de dogmes, sense moral. L’articulista a qui sostrec algunes idees, ens parla del culte en base al consum. Marx veia la mercaderia convertida en fetitxe i el treballador convertit en mercaderia.
Pel capitalisme tots el dies són de precepte. Esdevé una religió de culte continu. Als estats o persones que estan amb deute, així ho afirmava Walter Benjamin (filòsof alemany d’origen jueu perseguit pels nazis; 1892-1940), els fa viure en culpa, és com si estesin en pecat.
Els diners esdevenen el déu del capital i l’home els idolatra. Aquests han substituït el Déu de Jesús pel déu del diner. Un diner líquid palpable, que has de tenir a l’abast de la mà. Es busca perquè crea una seguretat material; si es té amb disponibilitat immediata, per poder especular, sense la necessitat d’ haver d’invertir, per generar riquesa social, si no per fer més diners. El diner ja no és neutral; està en mans d’uns o d’altres.
Se’ns diu que tant a la Bíblia com el món grecollatí, el diner era considerat immoral. Entenem que prevalia l’intercanvi de productes. Per Aristòtil, l’usura era el més baix dels vicis. Cal tenir present que en el cristianisme l’ usura, és falta greu; abassegar diners quan n’has de ser un bon administrador, és el que no s’ha de fer.
Però ja hem dit que els diners no tenen res de moral. Pel capitalisme els diners es converteixen en ocasió de fer-ne més. És l’economia especulativa, el diner tal com ara l’economia neoliberal el concep; no crea riquesa ni treball, sinó més diners, fent-nos creure que aquesta és la sortida, quan els qui tenen els diners tenen la riquesa i els qui no tenen diners no tenen res.
No hi ha ocupació perquè la riquesa esta injustament mal repartida, així com els ingressos que aquesta produeix. I a desgrat nostre, l’Europa que coneixem és l’Europa del diner. El que no es reflexa entre aquets postulats és el sentit imminent d’una Europa social, més humana i espiritual. Aquí s’han perdut papers.
L’economia monetària no és solució per fer una societat més justa i mes solidària. Existeixen economies solidàries, però els interessos dels grans estats han caigut al servei del capital, i un capital salvatge.
Pel capitalisme tots el dies són de precepte. Esdevé una religió de culte continu. Als estats o persones que estan amb deute, així ho afirmava Walter Benjamin (filòsof alemany d’origen jueu perseguit pels nazis; 1892-1940), els fa viure en culpa, és com si estesin en pecat.
Els diners esdevenen el déu del capital i l’home els idolatra. Aquests han substituït el Déu de Jesús pel déu del diner. Un diner líquid palpable, que has de tenir a l’abast de la mà. Es busca perquè crea una seguretat material; si es té amb disponibilitat immediata, per poder especular, sense la necessitat d’ haver d’invertir, per generar riquesa social, si no per fer més diners. El diner ja no és neutral; està en mans d’uns o d’altres.
Se’ns diu que tant a la Bíblia com el món grecollatí, el diner era considerat immoral. Entenem que prevalia l’intercanvi de productes. Per Aristòtil, l’usura era el més baix dels vicis. Cal tenir present que en el cristianisme l’ usura, és falta greu; abassegar diners quan n’has de ser un bon administrador, és el que no s’ha de fer.
Però ja hem dit que els diners no tenen res de moral. Pel capitalisme els diners es converteixen en ocasió de fer-ne més. És l’economia especulativa, el diner tal com ara l’economia neoliberal el concep; no crea riquesa ni treball, sinó més diners, fent-nos creure que aquesta és la sortida, quan els qui tenen els diners tenen la riquesa i els qui no tenen diners no tenen res.
No hi ha ocupació perquè la riquesa esta injustament mal repartida, així com els ingressos que aquesta produeix. I a desgrat nostre, l’Europa que coneixem és l’Europa del diner. El que no es reflexa entre aquets postulats és el sentit imminent d’una Europa social, més humana i espiritual. Aquí s’han perdut papers.
L’economia monetària no és solució per fer una societat més justa i mes solidària. Existeixen economies solidàries, però els interessos dels grans estats han caigut al servei del capital, i un capital salvatge.
Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres