Una articulista de renom i de concepcions més aviat atees, afirmava categòricament que el catolicisme havia de sortir a totes de l’armari. Suposo que es referia als valors cristians catòlics, encara molt valuosos i poc coneguts per la nostra societat actual, que s’havien de portar a terme, evidentment actualitzats.

El papa Francesc posava de relleu que un cristià no podia ser mediocre per fer la vida més humana, quan es tractava de portar en pràctica l’evangeli. Dic això perquè, dies passats, un servidor parlava de falta de valors, en una societat corrompuda pel capitalisme salvatge.
 
L’evangeli de fa 15 dies, aproximadament, parlava del sembrador, per boca del sacerdot basc Antoni Pagola, amonestat per la cúria papal en època de Joan Pau II i reconegut per la mateixa cúria, manifestava que la llavor de la Bona Nova sempre havia estat de qualitat. I el sembrador, a qui tots coneixem com a Jesús, ha sembrat amb molta generositat. El que passa és que, el cristianisme de les nostres parròquies ha anat vivint de renda; de la religiositat dels nostres avis, i no s’ha actualitzat, i ara està anant de baixa. Tot i tenint en compte que hi ha qui obra correctament.

No negarem que les jerarquies també han patit la seva culpa, en no actualitzar el llenguatge, i de vegades el que havia ser una llum, més aviat semblava una espelma apagada. Podem dir que les responsabilitats poden ser compartides, però qui ha ostentat poder, té més responsabilitat.

Pagola ens deia que el desbordament de la crisi religiosa no ha estat que l’evangeli hagi perdut qualitat, però sí que un cristianisme acomodat l’ha desvirtuat. El cas és que, si la llavor ha estat de màxima qualitat, s’ha deixat perdre per interessos que res tenen a veure amb el sentit evangèlic de justícia, solidaritat i humanisme.

Pere Casaldàliga ens deia que, davant d’un món tan materialista, la conversió començava per un mateix. Aquesta possibilitat la pot exercir tothom que vulgui millorar el món a fi de bé, i no només els cristians catòlics hi estan cridats, sinó tota persona amb sentit de justícia.

Si la nostra articulista del principi d’aquest article ens deia que els cristians catòlics havíem de sortir de l’armari, era perquè teníem molt per oferir. Aleshores, ha arribat el moment de repensar com ens posem a treballar per fer una Terra de profit humà (s’entén, cristià), perquè un concepte no pot anar deslligat de l’altre. I no d’injustícies planetàries, que ja comencen a durar massa.