La Hanan el Yazidi Tambori va explicar, al diari Ara del diumenge 27, el paper clau que els seus mestres de Mataró van jugar perquè ella sigui avui una dona emancipada. Dissabte 26, a Ripoll, Hafida va tenir la valentia de posar-se davant de milers de persones per condemnar els atacs terroristes comesos.

Hi ha més coratge i grandesa en aquesta societat del que sembla, reblava una periodista davant aquestes actituds. 

Però cal tenir en consideració que tota l’educació no pot estar en mans dels mestres. Pot haver-hi casos en què funcioni, però no sempre els qui van perpetrar els atemptats terroristes havien anat a escola. I eren coneguts entre la població ripollesa sense aixecar sospita.

L’educació dels fills aquí a Occident recau tant sobre pares com sobre mares; no hi poden haver tercers que s’interposin en aquesta responsabilitat.

Els joves catalans de Ripoll que ens van atacar estaven presumptament influenciats per l’imam de la seva mesquita, que va tergiversar la seva educació en un radicalisme gihadista. Com es poden plantejar solucions per erradicar un fet que ja per si mateix es manifesta complex, perquè hi ha factors que fallen? La solució haurà de venir de dins la comunitat musulmana, perquè són ells qui ho han de saber, en el cas que estem plantejant. Els experts assenyalen que fa temps que se sap que determinats imams violents llancen proclames contra els valors occidentals, valors humans i estil de vida. Fa temps que en aquest sentit s’han fet coses molt malament. 
S’aixequen moltes veus, per tal que s’actualitzin les lleis per fiscalitzar l’actuació dels imams que propiciïn violència.

Podríem parlar dels responsables del tràfic d’armes, de l’Aràbia Saudita o de Qatar, que financen el gihadisme, o la venda d’armes d’Espanya... “Les seves guerres, els nostres morts”, llegíem a la manifestació. O la relació de la casa reial espanyola amb els prínceps d’aquests països, que ho fa encara més complicat, tot i que hi ha hagut denúncies en aquest costat, i que hi ha responsabilitats a assumir. S’esperen solucions tancant l’aixeta de les armes, que ens fan estar amb guerra.

Cal estar alerta enfront d’aquest descomunal panorama per mantenir un clima d’enteniment que ens identifiqui com a societat: lliure, solidària, respectuosa, amb drets, però també amb deures. Aquest valors tothom els ha de tenir, amb una educació impartida entre casa, escola i institucions. Els governs han de vetllar per la seguretat policial, que ja s’ha fet, i amb eficàcia, però també amb la realització de control a la societat, de programes que generin benefici pel bé comú sense fissures.

Hi ha qui ens vol fer canviar la nostra manera de ser per mitjà de la por del terror, amb uns actes de pànic i de crueltat extrema que atempten contra els principis més bàsics de la humanitat. Encara que avui ens tenen consternats pel mal que ens han fet, la nostra condemna és total, i no ens poden prendre la nostra llibertat.

El que ha passat a Ripoll no es pot tornar a repetir. El problema s’ha de resoldre, però s’haurà de fer amb una gran dosi d’acció acció social; totes les comunitats hi són convidades. Tothom s’hi haurà d’arremangar. Els analistes assenyalen que una característica comuna de tots els atemptats, és que els terroristes són persones i viuen en les comunitats. 

Davant d’això el que és local, del municipi, sol ajudar a resoldre problemes. Vet aquí l’exemple dels barcelonins o la societat catalana amb el seu comportament, d’aquests dies, enfront dels atemptats. O l’actitud de l’Hanan o l’Hafida i d’altres que no coneixem; ha estat tot un símbol i model d’humanisme i grandesa: això ens fa lliures.