Llegim d’Eva Serra una afirmació, encertada, des d’El Punt Avui del 13/09/2017, sobre la manifestació de la Diada, enguany un any més reeixida de manera sobrera: “Faria bé el govern espanyol de no menystenir la mobilització constant que acumula sis anys consecutius.” Si bé el govern de l’Estat sembla que no en faci cas de la manera que nosaltres voldríem, sí que els té ocupats en la seva totalitat, quan parlen a totes hores de l’independentisme català i desplacen la resta d’assumptes de caràcter nacional i internacional en segon terme.

El cas curiós, tal com assenyalava el periodista madrileny David Torres, amb data 11/9/2017, en l’apartat dit “Fisión” del diari digital Público, el que fa el govern de Rajoy amb el seu article “Cataluña como anomalia atmosfèrica”, de què a continuació exposo alguns fragments, és el següent: “En efecto, se habla a todas horas del problema catalán en vez de hablar en algún momento de los cuarenta y nueve mil y pico millones de euros despilfarrados en el rescate bancario que se han ido por un retrete de oro.” Una qüestió de tots sabuda.

L’article de David Torres atrau l’atenció perquè no s’està de denunciar amb claredat diàfana, entre altres qüestions, les debilitats del PP, quan posa de manifest el següent: “Sí, se habla también mucho del flagrante desprecio a la Constitución que supone el referéndum catalán, pero no se habla nada de la vulneración de un chorro de leyes que acarrea la simple existencia de un partido político financiado al estilo Corleone...”, parlant del PP, i segueix entre altres dades: “...dirigentes nacionales implicados en diversas operaciones de robo, cohecho y lavado de dinero...”. Tot això ha sortit als mitjans de comunicació. Però al que cal parar atenció és a la reflexió final, quan diu: “...no parece que el actual gobierno de la nación pueda dar muchas lecciones de decencia, de ética y observancia de la ley.” Hom no pot deixar de pensaren allò que diu l’Evangeli: “Veure la brossa a l’ull de l’altre, però no veure la biga de l’esquena que un té.”

“La via lituana de Cataluña”, 12/08/017, article publicat també Público, del periodista castellà nascut a Melilla Fernando López Agudín, amb una excel·lent trajectòria professional; escriu un molt interessant article que pel seu contingut i extensió és bo. Però en el cas que m’ocupa em quedo amb el que diu al final del comentari, en què abans d’acabar ens informa que els grans sindicats nacionalistes bascos van convocar una manifestació massiva el dissabte 16 a Bilbao per solidaritat nacional amb Catalunya. Fet, ens diu l’autor, que desequilibra encara més el fràgil i inestable equilibri, referint-se al PP com “partitocrático espanyol de 1978”, i continuava: “Lo que sí parece evidente es que si el problema catalán no se resuelve democráticamente, la involución está a la vuelta de hoja de calendario. Si se recorta o anula la democracia en Cataluña, con medidas de excepción acabará recortándose o anulándose también en España.”

Senyors, hi ha una dita catalana que diu: “Qui sigui frare que prengui candela.” El govern de l’Estat, segons l’autor, i pel que es veu, hi té responsabilitats molt clares, en el tema parlat.