Es tanta la informació que ens arriba aquests dies que és difícil assimilar-la tota. Hi ha el perill de perdre interès per intoxicació. Però crec que val la pena analitzar, encara que sigui breument, la manipulació que es fa de les paraules per donar-hi un sentit d’acord amb la pròpia manera de pensar. Per posar-ne només uns exemples:

DEMOCRÀCIA. És curiós que tant els partidaris com els contraris a la celebració del referèndum diguin que ho fan per salvaguardar la democràcia i els seus valors. Per a uns la democràcia és l’expressió de la voluntat de la majoria de ciutadans i per tant, és aquesta voluntat la que ha de determinar el sentit de les lleis. Per als altres, però, la democràcia és l’estricte compliment de la llei, encara que sigui contrària al sentiment general de la població. En aquest sentit, tots els moviments populars serien il·legals. Perdurarien encara les dictadures que imposen lleis per la força.

COP D’ESTAT. Hem sentit com es qualificava de cop d’estat la nostra lluita pel dret a decidir, encara que es faci a través d’un Parlament i uns representants lliurement escollits. Els cops d’estat se signifiquen precisament pel contrari: una acció violenta se sol exercir a través de la força de les armes. Parlar de cop d’estat a Catalunya demostra una greu ignorància, o pitjor encara, molt mala fe.

NAZI. Més mala fe denota la qualificació de “nazis” que alguns ens han atribuït. Comparar l’actitud del govern català amb la de Hitler només pot ser fruit d’un odi visceral, com el d’un tuitaire que quan ha de referir-se als catalans parla de “nazi-onalistas”. Es pot atribuir aquesta bajanada a un baix nivell cultural, però és preocupant que l’usin polítics que saben de què parlen. Són els hereus del franquisme que reben generoses subvencions de l’Estat per a entitats i fundacions dedicades a enaltir el caudillo. El món a l’inrevés...

IL·LEGAL. Segons el diccionari de l’IEC, és tot allò que no és conforme a la llei. En aquest sentit cal reconèixer que les lleis actuals no preveuen la celebració d’un referèndum d’autodeterminació. Però massa sovint es confon il·legal amb il·legítim. Tots els lluitadors contra les dictadures han comès il·legalitats, perquè altrament mai no haurien assolit la llibertat. Per damunt de la llei hi ha els drets de les persones i els pobles i, en aquest sentit, el referèndum que es planteja diumenge a Catalunya és totalment LEGÍTIM. Les lleis són per als homes i no els homes per a les lleis.

TUMULTUARI. Algú amb dos dits de front pot qualificar de “tumultuàries” les concentracions que s’han dut a terme arreu de Catalunya? Ni en les Diades (la d’enguany i les anteriors) ni en les nombroses manifestacions d’aquests dies s’ha trencat una sola paperera. Qualificar-les de tumultuàries pot respondre només al desig que es produeixin aldarulls per justificar així una actuació violenta de “los cuerpos y fuerzas de seguridad del Estado”. Però no els hem donat aquesta satisfacció, ans al contrari: els hem rebut amb clavells.

SEDICIÓ. És una conspiració o un alçament militar contra l’autoritat establerta. És inconcebible que es vulgui acusar de sedició els caps visibles de les manifestacions, que no han parat d’insistir en la revolta dels somriures i el pacifisme.

Tota aquesta tergiversació de termes es fa amb una sola finalitat: induir a l’engany i provocar el rebuig a allò que no els agrada. Per això, com ja deia Espriu, convé salvar els mots i retornar el nom de cada cosa i seguir “el recte camí d’accés al ple domini de la terra”. Lliure, evidentment.