Fa un seguit de dies que un servidor porta escrivint sobre el dret de l’autodeterminació. Avui he escollit dos brillants articles del blog, penjat a internet, de Rafel Pous, professor de la Universitat Pompeu Fabra, que venen a engruixir l’argumentari sobre aquest tema, i que penso que són interessants per tenir-los en compte. A banda, qui ho desitgi, pot consultar la pàgina per ampliar més el contingut.

Amb data de 28 de setembre de 2012, Rafel Pous va escriure un article amb el següent títol “La Constitución Española sí que reconeix el dret de l’autodeterminació de Catalunya”. I entre altres consideracions ens feia saber:

“Crec que és bastant clar que la Constitución Española sí que reconeix el dret d’autodeterminació de Catalunya i de les altres nacions d’Espanya. La constitució del 1978 es va fer després que Espanya s’hagués adherit als tractats de les Nacions Unides (al 1955 en temps de la dictadura), i es va fer d’acord amb aquest tractats, cosa que la Constitución reconeix de forma explícita. Donat que la Carta de les Nacions Unides és explícita reconeixent el dret d’autodeterminació dels pobles, la Constitución Española també ho reconeix. Per tant, si el poble de Catalunya s’autodetermina com a nació independent, això està d’acord amb els tractats internacionals i també amb la Constitución Española.”

És cert que el PP en fa una altra lectura, si no seríem a on som ara, però l’autor hi fa una sèrie de raonaments del tot necessaris, que canvia molt la intenció del contingut. Acontinuació n’exposo alguns fragments.

I amb data de 26 de gener de 2013 trobem un altre escrit, i en castellà, perquè segons Pous volia que fos difós per tot Espanya, i que té per títol “El derecho de autodeterminación del pueblo de Cataluña es ley de obligado cumplimiento en España”.

Entre les moltes explicacions, n’hi ha una que ens crida l’atenció, i diu així:

“En 1977, en plena transición pero antes de la aprobación de la Constitución, la accesión de España a los distintos pactos de la CIDH”, (Carta Internacional de Derechos Humanos), “se traslada explícitamente a la legislación española. Por ejemplo, en el Boletín Oficial del Estado, núm. 103, de 30 de abril de 1977, páginas 9337 a 9343, el mismísimo Rey de España proclama respecto al PIDCP,” (Pacto Internacional de Derechos Civiles i Políticos)”:

JUAN CARLOS I
REY De ESPAñA
Vengo a aprobar y ratificar cuanto en él se dispone, como en virtud del presente lo apruebo y ratifico, prometiendo cumplirlo, observarlo y hacer que se cumpla y observe puntualmente en todas sus partes, a cuyo fin, para su mayor validación y firmeza, mando expedir este instrumento de ratificación firmado por mi, debidamente sellado y refrendado por el infrascrito ministro de Asuntos Exteriores.

Y a continuación se transcribe literalmente el PIDCP, incluido su Artículo 1.  Es decir, en este ejemplar del BOE, se incluye la frase literal:

Todos los pueblos tienen el derecho de libre determinación. en virtud de este derecho establecen libremente su condición política y proveen asimismo a su desarrollo económico, social y cultural.

Y en él el rey de España, Juan Carlos I, promete “cumplirlo, observarlo y hacer que se cumpla y observe puntualmente”.

Referent al Butlletí Oficial de l’Estat, i les dades numèriques dels apartats que se’n desprenen, estan penjades a internet i es pot consultar, a banda del blog del professor.

Els dos textos escrits per en Pous per a mi són concloents, però mereixen una lectura detinguda de la totalitat, com he dit al principi, perquè orienta i ajuda a entendre. Per tant, val la pena anar al blog de l’autor.