D'octubre a novembre
Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí
D’octubre a novembre, a banda de ser mesos de tardor, amb unes connotacions climàtiques pròpies de les zones temperades, que influeixen en el cicle de la vida tant de plantes com d’animals i persones, són mesos amb particularitats històriques i festives prou remarcables.
Dels fets d’octubre de 1934 i Tots Sants en farem esment perquè ens mou la memòria, en aquest espai de temps, d’esdeveniments significatius.
Pel que fa el 6 d’octubre de 1934, l’intent d’independència s’entronca enguany amb la proclama de la República Catalana pel Parlament, a la capital de Barcelona, amb data de 27 d’octubre d’aquest any 2017.
Anunci ja inclòs a l’enciclopèdia lliure d’internet dita Viquipèdia, que diu així: “La República Catalana,i també Estat Català, és una de les denominacions que al llarg de la història ha pres Catalunya quan s’ha proclamat subjecte jurídic i polític sobirà en forma d’estat. Així mateix, és l’objectiu simbòlic de la lluita política d’una part del moviment independentista català.”
En aquest diccionari digital, també hi trobem explicat l’aprovació de l’article 155 de la Constitució espanyola a Catalunya. Article d’involució, com assenyalen els entesos, pels efectes que pugui ocasionar.
Festa de Tots Sants. Què en sabem d’aquesta festa tan arrelada a la nostra terra? Diria que poc, i una versió mal interpretada. Mal interpretada, perquè l’entronquem com si fos la festa dels fidels difunts. Una i altra festa van separades, per motius diferents.
La festa de Tots Sants posa de relleu en el món cristià la vocació universal dels cristians a ser sants. Què és un sant? És aquella persona que s’ha destacat pel seu humanisme (cristià); virtuts , qualitats solidàries i de justícia exemplars de perfecció manifestades de cara als altres. Un possible exemple seria Teresa de Calcuta... I són venerades com models capaços de mostrar a altres un camí a seguir, segons les pautes evangèliques. Aquesta festa els cristians la rememoren amb solemnitat.
La festa, o millor dit, pregària dels difunts, és una pràctica amb profundes arrels religioses, que acompanya la humanitat des dels seus orígens. El sentit cristià d’aquesta pregària rau en la comunió ( relació) amb els qui han mort. Amb aquesta pregària es confia al difunt a la misericòrdia de Déu.
El costum d’anar al cementiri no és propi del món cristià catòlic, ja que les exèquies fetes al difunt el dia de la seva mort, ja inclouen la intercessió de la misericòrdia de Déu, i ja resta salvat. Si bé hi ha qui hi va, ho fa per honrar-ne la memòria. O a tot estirar, hi ha qui fa unes últimes pregàries en comunitat, ajuden més als vius a reconfortar la pau, i a la vegada recorden els familiars difunts.
Amb Joan Amades ho trobem descrit així: “La festa d’avui (referint-se a Tots Sants) té dos aspectes: alegroi i xiroi al matí i greu i sever a la tarda. La primera part del dia és festa pels vius, i la segona està dedicada als difunts”.
Els panellets i castanyes torrades serien les menges per fer les celebracions de la festa.
Dels fets d’octubre de 1934 i Tots Sants en farem esment perquè ens mou la memòria, en aquest espai de temps, d’esdeveniments significatius.
Pel que fa el 6 d’octubre de 1934, l’intent d’independència s’entronca enguany amb la proclama de la República Catalana pel Parlament, a la capital de Barcelona, amb data de 27 d’octubre d’aquest any 2017.
Anunci ja inclòs a l’enciclopèdia lliure d’internet dita Viquipèdia, que diu així: “La República Catalana,i també Estat Català, és una de les denominacions que al llarg de la història ha pres Catalunya quan s’ha proclamat subjecte jurídic i polític sobirà en forma d’estat. Així mateix, és l’objectiu simbòlic de la lluita política d’una part del moviment independentista català.”
En aquest diccionari digital, també hi trobem explicat l’aprovació de l’article 155 de la Constitució espanyola a Catalunya. Article d’involució, com assenyalen els entesos, pels efectes que pugui ocasionar.
Festa de Tots Sants. Què en sabem d’aquesta festa tan arrelada a la nostra terra? Diria que poc, i una versió mal interpretada. Mal interpretada, perquè l’entronquem com si fos la festa dels fidels difunts. Una i altra festa van separades, per motius diferents.
La festa de Tots Sants posa de relleu en el món cristià la vocació universal dels cristians a ser sants. Què és un sant? És aquella persona que s’ha destacat pel seu humanisme (cristià); virtuts , qualitats solidàries i de justícia exemplars de perfecció manifestades de cara als altres. Un possible exemple seria Teresa de Calcuta... I són venerades com models capaços de mostrar a altres un camí a seguir, segons les pautes evangèliques. Aquesta festa els cristians la rememoren amb solemnitat.
La festa, o millor dit, pregària dels difunts, és una pràctica amb profundes arrels religioses, que acompanya la humanitat des dels seus orígens. El sentit cristià d’aquesta pregària rau en la comunió ( relació) amb els qui han mort. Amb aquesta pregària es confia al difunt a la misericòrdia de Déu.
El costum d’anar al cementiri no és propi del món cristià catòlic, ja que les exèquies fetes al difunt el dia de la seva mort, ja inclouen la intercessió de la misericòrdia de Déu, i ja resta salvat. Si bé hi ha qui hi va, ho fa per honrar-ne la memòria. O a tot estirar, hi ha qui fa unes últimes pregàries en comunitat, ajuden més als vius a reconfortar la pau, i a la vegada recorden els familiars difunts.
Amb Joan Amades ho trobem descrit així: “La festa d’avui (referint-se a Tots Sants) té dos aspectes: alegroi i xiroi al matí i greu i sever a la tarda. La primera part del dia és festa pels vius, i la segona està dedicada als difunts”.
Els panellets i castanyes torrades serien les menges per fer les celebracions de la festa.
Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres