Els cigrons (1)

Tothom sap què són els cigrons, per tant ens abstindrem d’incloure’n la carregosa definició i entrar a parlar-ne de les virtuts. Direm només que en el llenguatge culte en diuen cicer arietinum; així, en llatí.

El del cigró és un dels cultius més antics. Hi ha vestigis de la seva existència amb més de 7.000 anys d’antiguitat. Són originaris del sud-est de Turquia i d’allí van passar a la conca Mediterrània i a Europa, per seguir cap a l’Àfrica, Amèrica i Austràlia; ja es consumien a l’antic Egipte, a Grècia i a Roma. Són rics en proteïnes, minerals, hidrats de carboni, per tant nodreixen el cos però no engreixen. Són d’alt valor nutritiu, 100 grams de cigrons aporten 360 calories, tenen un 20% de proteïnes (la carn en té un 18%), a més un petit 6,5% de greixos, 130 mg de calci, 8 mg de ferro i diverses vitamines. Són especialment bons per a les persones que pateixen problemes de colesterol, de cor i diabetis. Els vegetarians els fan un ingredient de menja imprescindible i els esportistes un aliment acceptat. Els cigrons van ajudar a pal·liar la gana al nostre país durant les postguerres civil i mundial.

Existeixen tres varietats de cigrons. El tipus Kabuli: que són els que tenen grandària de mitjana a gran, arrodonits i arrugats, color clar. El seu cultiu es localitza a la regió mediterrània. Tot i que el cigró que es produeix al nostre país és el tipus Kabuli, es comença ara a sembrar el tipus Desi, que és un cigró de grandària petita, formes angulars i color groc o negre. Finalment el tipus Gulabi: gra de mitjana a petita grandària, llis, arrodonit i de color clar.

Dins del grup dels llegums, el cigró ocupa el segon lloc després de la mongeta, i desplaça la llentia al tercer lloc. Segons dades dels últims anys la superfície mundial de la collita de cigró és d’11 milions d’hectàrees, xifra que registra un augment del 3,64%. El principal productor n’és l’Índia amb el 68,5% del total mundial, i el segueix Austràlia amb el 5,51%. Altres països amb importància de cultiu són Pakistan, Turquia, i a Amèrica Mèxic i Canadà. Són dades de la FAO.
El primer país exportador ha estat Austràlia, amb el 44%. Mèxic és el segon lloc i desplaça l’Índia. La producció mundial de cigrons ha arribat a la xifra rècord de 114.357.000 tones.

Al nostre país, el cultiu de cigrons es va iniciar a l’època romana, a Còrdova, per passar seguidament cap al nord del país. El conreu i la producció de llegums per a consum humà ocupa a Catalunya unes 560 hectàrees, que produeixen unes 1.740 tones de llegums. La sembra s’inicia des d’abril fins a juliol depenent de la varietat utilitzada.

Els cigrons són plat habitual en moltes cases. Encara que molta gent ja els compra bullits és preferible l’elaboració casolana. I això suposa una nit en remull, ja que aquests petits llegums són durs com a bales i necessiten ser modificats per ser comestibles. L’àvia els preparava així: posava una olla gran d’aigua amb un pols de bicarbonat i els deixava tota la nit en repòs, i al matí els abocava en una cassola per cuinar-los. Llavors estaven boníssims, suaus i de textura deliciosa. Malgrat tot, si es preparen amb una l’olla a pressió, nomes triguen 20 minuts i queden igual de bons i llestos. Tot i que sigui més senzill obrir un pot dels que es troben en els supermercats, són millors els bullits a casa i cuinats amb els seus ingredients, és clar.

Apa doncs, a menjar cigrons. La propera setmana publicarem una delícia d’aquest excel·lent llegum.