La setmana passada vam exposar les propietats dels cigrons, les seves característiques, varietats, qualitats nutritives, producció i la seva situació en l’ordre internacional. Avui ens centrarem en un àmbit més petit, la manera de portar-los a la boca.
 
En el nostre país hi ha cinc classes de cigrons però els més coneguts són: el de mida mitjana, de pell fina anomenat Pedrosillano, el petit de l’Alta Anoia o de Mura i el gros i lletós d’Andalusia.

Cal recordar que els quatre punts bàsics per aconseguir uns bons cigrons cuits són: comprar un bons cigrons secs; posar-los en remull amb aigua baixa en calç, la nit anterior; bullir-los amb foc baix i aconseguir no trencar-ne mai el bull, i per últim, posar la sal els últims cinc minuts, mai abans.

Si ens decantem per estalviar-nos feina i decidim comprar el cigrons en pots industrial se’ns planteja un dilema sobre el qual no hi ha un acord general: cal escórrer i rentar el gra, o s’ha de conservar el suc del pot de cigrons? La gran majoria de cuineres escorre els llegums i verdures de les conserves i els renta, pensant que en aquell líquid espès hi pot haver conservants, estabilitzants i més. Ho agreuja veure l’escuma blanquinosa que es forma quan cau l’aigua sobre els llegums, fet que encara fa més desconfiança. Tot i que darrerament han sorgit veus de la indústria conservera que desaconsella rentar i escórrer llegums, ja que diuen que en rebaixa el sabor. Nosaltres som partidaris del rentatge, ja que el sabor ja li donarem tot seguit.

I ara una recepta per fer un bon plat de cigrons fàcil de fer i de bon paladar. 

Ingredients per a 4 persones:
– 500 g de cigronets de Mura o la varietat que més agradi
– 3 dents d’alls
– 1 fulla de llorer
– Aigua mineral per ben bullir els cigrons.
– Una culleradeta de comí i sal al gust.

Temps de preparació

Primer, cal recordar que no hi ha res pitjor que uns cigrons durs, espessos o sense gust, per tant atenció en remullar-los: una nit en remull i 2 hores i mitja bullint, per seguir la forma tradicional, i/o  90 minuts si feu servir una olla a pressió.

elaboració
Posem els cigrons en remull amb aigua mineral o depurada, la nit abans de coure’ls. L’aigua els ha de cobrir (heu de tenir en compte que s’aniran hidratant i augmentaran de mida). A l’hora de coure els cigrons, els escorrem l’aigua i els posem en una cassola, els cobrim amb aigua neta (l’aigua ha de quedar uns tres dits per sobre els cigrons), hi posem la fulla de llorer, el comí i la dent d’all amb pell (el comí i el llorer  ens ajudarà a digerir-los mes fàcilment). És important no posar-hi sal en aquest moment, ja que els cigrons ens quedarien durs. Quan comencin a bullir, baixem el foc i deixem-los bullir lentament durant unes 2 hores i mitja (es bàsic que els cigrons no parin mai de bullir, i si hem d’afegir més aigua, aquesta ha d’estar bullint per evitar que trenqui el bull la coacció, ja que en cas contrari quedarien durs). Al principi de la cocció anirem eliminant l’escuma que deixen anar. La sal l’hi afegim cinc minuts abans de treure l’olla del foc.

Si seguiu aquestes instruccions comprovareu que queden perfectes.

Es poden fer més saborosos si se’ls afegeix xoriço, botifarra, costella o cansalada, encara que això n’augmenta considerable el nivell calòric. En canvi, si volen fer-los a la cuina vegetariana es poden cuinar a base de verdures afegint-hi carabassa, alls, espinacs, cebes, etc. Ah!, recordar també que la farina de cigrons també es pot usar per fer arrebossats i farinetes.

A Montblanc tenim diverses botigues on venen cigrons; a ca La Pinyoleta en tenen uns de petitons, ben bullits i ben assaonats, que són una delícia. Apa doncs, tothom a menjar cigrons o cigronets...

En qualsevol cas, són boníssims.