Les mides pràctiques de Bayona

En Vicenç Bayona Cardona és persona prou coneguda a Montblanc. Per a aquells que no el coneguin que sàpiguen que tot i ser natural de l’illa d’Eivissa ha residit habitualment a Barcelona; es un dir, ja que bona part de la seva vida l’ha passat a Rojals (on fou president de la comunitat de veïns) i últimament resideix a la nostra vila amb la seva esposa Alicia, pares a la vegada de Josep i Gemma i avis de Jordi i Joan.

El motiu de treure a col·lació l’amic Vicenç Bayona és que fa un temps va escriure un llibretó que conté un magnífic compendi de mides molt interessant que ajuda els poc iniciats en els sistemes de mesures. Hi exposa una recopilació d’unitats de variada índole imprescindibles per a les persones que necessitin una consulta temàtica de localització ràpida. El seu títol és ben explícit: “Agenda de unidades”, amb el subtítol “Definiciones y equivalencias de algunas unidades antiguas y actuales”. 

Bayona especifica en el llibre un conjunt de tipus d’unitats, que fins i tot algunes no es troben en els manuals normals, com per exemple la “teula d’aigua”. Per no allargar gaire l’article no inclourem les mides arcaiques, les de civilitzacions perdudes, que també les redacta com les babilòniques, hebrees, gregues i romanes. En canvi ens esplaiarem amb les catalanes.

El compendi el presenta en dues parts: la tècnica-científica, amb una exposició d’unitats tècniques sobre la viscositat, calorimetria, duresa de sòlids, densitats, constants, i de Vitrubio, per citar-ne unes, i és aquesta la part més densa del llibre i més apta per als llicenciats.
  
La varietat d’unitats que ressalta la resta és detallada. Així il·lustra des de l’ample de la via internacional: 1,44 metres, la qual difereix en menys a l’espanyola, en 22 cm; o que el cavall de vapor són 735 W. També s’hi troben curiositats tan atraients com els graus de les escales sísmiques (de l’1 al 9), —el terratrèmol de San Francisco fou de grau 9—; l’escala de Douglas, que aprecia l’estat de la mar, on el grau 10 són les ones superiors a 14 metres. També apareix l’escala de Beaufort, la velocitat del vent, que arriba fins al grau 12 (l’huracà catastròfic). Així, també aclareix què és la megatona: un milió de tones de nitroglicerina; o el nus marí, la velocitat del vaixell a raó de 1.853 m/h, o que el peu són 30 centímetres i un any llum equival a 9,5 bilions/km; la iarda anglesa, 91 cm, i el tan citat barril de petroli té la capacitat de 159 litres.
Freqüentment veiem a la televisió els homes del temps que parlen dels mil·libars, terme que tot i que ens és familiar és poc conegut pel públic en general, i queda especificat com la mil·lèsima part de la unitat bar, expressió que no té res a veure amb l’establiment de begudes. La unitat bar, explica el llibret, és la pressió d’un quilo de pes sobre un centímetre quadrat.

Recorrent els apartats de la publicació ens trobem amb un ampli ventall de mides, com les de la velocitat, la superfície, longitud, pes, so, força, potència, temps, llum, pressió, i unitats de metalls preciosos. Entre aquestes el quirat, per exemple, el pes de 200 mil·ligrams (0,2 grams/ml), o sigui que 5 quirats equivalen a 1 gram de joia tant en els diamants com en l’or. També exposa les mides angleses, fins i tot les de l’octanatge de les benzines.

Tot i que no toquem en aquesta exposició les mides de les antigues civilitzacions, n’incloem una curiosa, quan explica el preu que el traïdor va cobrar per trair Crist foren 30 monedes de plata —denaris romans—, sabent que cada una en tenia 3,81 grams; el total pesà 114 grams de plata. Judes seria mal deixeble i mal comerciant, ja que per 114 grams de plata, en aquell temps, només es podia comprar un esclau.
Finalment, l’autor fa amb un ampli detall d’unitats típicament catalanes. És recrea amb: el pam, 19,5 cm; la cana: 15,60 cm; terça: 400 grams; la resma: 500 fulles de paper; la teula d’aigua: de 2 a 4 litres per segon, segons en quin lloc; el roll d’aigua: de 36 a 86 litres per segon, depenent també del lloc... i una mida que és molt difícil de trobar en els compendis normals és la ploma d’aigua, també segons la situació geogràfica, perquè quan Tarragona hi ha un cabal d’aigua de 3.279 litres per cada 24 hores, a Barcelona, Lleida i Girona l’assenyalen en 2.000 litres/24 h. 

En fi, curiós el llibret d’en Vicenç Bayona. És recomanable llegir-lo, i encara més posseir-lo, ja que la utilitat que comporta el fa inapreciable per a tot estudiant, tècnic o qualsevol curiós sense haver d’acudir a publicacions especialitzades.

Una felicitació a l’amic Bayona.