El respecte, de què tothom parla, és un dels valors més utilitzats i poc compresos en tota la dimensió que caldria. Què s’entén o s’hauria d’entendre per respecte? Anem a veure, segons el Diccionari de la llengua catalana és: ‘Acció de considerar alguna cosa com quelcom que s’ha de tenir en compte.’ O bé, ‘consideració de l’excel·lència d’alguna persona o d’alguna cosa que ens porta a no faltar-li’. ‘Sentiment de consideració, d’estima, envers algú per raó dels seus mèrits, de l’edat o rang.’

Una altra dimensió seria el respecte com a valor moral i ètic, el fet que reconeix que una persona té vàlua. Fet que implica un element positiu cap a l’altre. Saber valorar els interessos i les necessitats dels altres.
Dins el marc dels drets humans existeix una concepció universal: que tot ésser humà mereix ser respectat, fet que esdevé la base de les relacions socials. Relacions que porten als humans a ser considerats per iguals: tant a home com a dona.

Tot i que hi ha diversitat de motius sobre com concebre el respecte, el concepte de “respecte” que ens preocupa ara i aquí és aquell que es refereix de manera explícita a com actua, a l’actitud de la persona. El tema sobre la relació social seria la idea per treballar-hi. Per a una bona entesa hi ha d’haver comprensió mútua, encara que hi pugui haver diferències per les idees. El respecte sempre hi ha de ser present. Els subjectes en relació hauran de crear complicitat per voler fer i portar a terme una relació correcta. Aquí no hi té lloc la demagògia ni l’engany. El diàleg ha de ser la base i el fruit de tota entesa. La capacitat de diàleg, per mitjà de la raó, ens porta al raonament: enraonar, és a dir, el parlar, i parlar per entendre’s, comprendre per tal d’arribar a acords. L’acord sempre va acompanyat del respecte, a un mateix i a l’altre. Si un no té respecte per si mateix, que no esperi tenir-ne per l’altre.

La filosofia aristotèlica concebia l’home com a animal racional i animal polític. Aquesta idea, aplicada avui i actualitzada, s’ha de considerar vàlida tant en el sexe masculí com en el femení. Ja la Grècia clàssica estava concebuda com a societat patriarcal i la dona estava, tot i respectar-la, exempta dels afers de la cosa pública.

El concepte racional s’aplica a les persones com a element diferenciador de la resta d’essers vius. Pel que fa referència a la política, direm que política és la ciència que tracta de l’organització de les societats humanes, de les nacions i els estats.

Aristòtil deia que l’ésser humà era un animal polític, que procurava pel bé de la comunitat, ja que la finalitat de la política era portar a bon fi la societat. Aquest principi que va influir en la nostra societat occidental, entre altres idees, fou la llavor dels seus fonaments morals. I s’hi acollia el pensament que la persona havia d’esdevenir un ésser cívic. Com a cívic s’entén l’interès que hi ha perquè el país funcioni a fi de bé, amb respecte entre uns i altres.

Per funcionar a fi de bé, cal tenir present el respecte a les persones i a les seves idees, com a primera condició bàsica per tenir la certesa que hi haurà els principis necessaris per a una vertadera convivència en pau, malgrat les desavinences ideològiques que hi pugui haver. La teoria com a tal, com a factor d’aprenentatge sobre la civilitat i el respecte, es constata que no serveix perquè no educa, ni fa respectuoses les persones; l’exemple, sí.