El caganer és una figura emblemàtica dels pessebres de Catalunya i del  País Valencià. El seu origen se situa entre finals del segle XVII i principis del XVIII, en una època que el realisme exagerat permetia certes llicències. Malgrat tot, en aquell temps i ara, tot i no ser una figura central, és molt representativa. El caganer comença aparèixer al pessebre català a la fi del segle XVII, encara que no es feu popular fins al XIX.

Aquesta figura es fa present amagada sovint en un racó del pessebre, darrere un arbust, una paret o sota un arbre fent les seves necessitats a l’aire lliure, i encara que sigui amagada l’espectador “sempre la veu”. Va vestit, generalment amb  camisa  blanca,  pantalons  foscos,  bufanda de coloraines al coll,   faixa i  barretina  vermella, algunes vegades fins i tot amb una pipa a la boca. Amb tota aqueixa indumentària acaba essent un protagonista de l’escenificació. A més dels pessebres catalans també és freqüent veure’l en els nacimientos de les illes Canàries i en altres punts de la península Ibèrica, on els donen noms semblants com “el cagador” i “el cagón”. La figura acabà sent tant popular en els pessebres que aparegué en altres motius de la vida corrent, com a les rajoles de València (azulejos) amb subtítols graciosos. 
Tot i que tradicionalment el caganer era un camperol abillat amb la indumentària tradicional catalana (faixa i barretina), en els temps moderns s’ha fet tan popular com per adaptar-li la faç de polítics i de persones rellevants de la societat, com són els polítics, reis, militars, jugadors de futbol, magistrats, sindicalistes, gent dels oficis, del cinema, personal d’altres races i més; però amb especial atenció els polítics, sempre representats en la posició d’agenollats. De caganers han estat persones de tan carisma com: Messi, el president Trump, Merkel, Putin, Mandela, Maragall, Botín, Pujol, Rajoy, Mas, etc.

Encara que no es conegui amb exactitud quina és la raó de col·locar una figura en aquella posició, hi ha versions idealistes com aquella que sosté que el caganer, amb les seves femtes, fertilitza la terra, i llavors se’l consideraria un símbol de prosperitat i bona sort  en vistes a l’any a venir. En ser el pessebre una simbologia religiosa, la tradició del caganer no la veu malament l’Església, ja que la seva figura addueix prosperitat i optimisme i és portador de tranquil·litat a les famílies pessebristes, estats d’ànim que propicien a muntar el pessebre amb goig i animació, i també perquè comporta emoció als menuts i als grans de la llar, que veuen apropar-se el Nadal construint el pessebre. Per tant, col·locar aquesta figura en el pessebre porta bona sort i joia.

Curiosament, el caganer no és l’únic personatge nadalenc típic dels Països Catalans  relacionat amb la defecació. Existeix l’altra antiga tradició nadalenca, el tió.

Tió, tronc d’arbre llevat a l’estança principal de la casa que els dies precedents al Nadal es cobreix amb una  manta  perquè no tingui fred i és alimentat fins al mateix dia. Aquella data significada els nens i nenes de la casa, cantant-li cançons catalanes típiques, li donen cops amb un bastó perquè “cagui”  el més apreciat per a ells: neules, torrons, dolços, llaminadures i joguines (actualment seran ipads i nintendos...).