Notícies de les Espanyes des de la premsa analítica, no mediàtica. Com veuen alguns diaris Catalunya, des d’aquesta òptica, arran dels resultats de les eleccions del dia 21 de desembre. El periodista López Agudín, del diari madrileny Publico.es, en un paràgraf de l’article “El bumerang del desinfectant 155”, del dia 22 de desembre, afirmava entre altres qüestions: “El fracàs de Rajoy no té pal·liatius. El bumerang del desinfectant del 155 l’ha deixat noquejat. Ja el va advertir Aznar que si el 21 tot seguia igual, estaria molt pitjor. Efectivament, és com està. La majoria independentista que tant va contribuir a crear continua i Puigdemont, a qui va triturar la brunete mediàtica, està més viu que mai, pendent de tornar al palau de la plaça de Sant Jaume”.

De l’editorial del diari Gara, del País Basc, després del 21, llegim al paràgraf final: “España, su sociedad y los grupos que la forman, son el reflejo distorsionado del avance que en términos políticos, democráticos y culturales se está produciendo en Catalunya. Nada queda del aire renovador que se entreveía hace pocos años en Madrid. Si la nación catalana está abriendo una puerta a su futuro, el Estado español ha cerrado todas las ventanas y ha viciado el aire hasta hacerlo irrespirable.”

Suso del Toro, escriptor gallec, ja conegut en els mitjans catalans, escrivia a l’Ara digital amb data del mateix dia de les eleccions: “Espanya té un problema”, i entre altres coses deia:

“... ni l’Estat amb la seva violència ha aconseguit derrotar aquesta ciutadania catalana. El resultat de l’independentisme és una victòria de la democràcia, d’una ciutadania que s’enfronta sense por a unes coaccions com no s’havien vist en molt de temps a Europa. En aquesta Europa buida de govern i de política. No sé si Rajoy i el rei, després dels seus anuncis d’aplicar càstigs a Catalunya, tornaran a comparèixer i no m’imagino com podran afrontar la humiliació que han infligit a aquests catalans desarmats i amb els seus governants presos o exiliats. Espanyols, ho repeteixo, admirin aquesta ciutadania republicana, lliure i sense por, capaç d’enfrontar-se a porres, multes, presó o exili. Amb aquesta nació haurà de dialogar i pactar ara l’estat espanyol, un estat per al qual dialogar és humiliar-se.”

Ciutadans ha guanyat com a grup, emparat sota el paraigua del 155, però la seva victòria és estèril, perquè no podrà governar, ni amb la suma del PSC ni del PP. Comuns ja veurem que farà. El govern de Catalunya està a les mans dels independentistes, la seva suma fa majoria absoluta.

Què passarà a partir d’ara s’haurà de veure. El temps ho dirà.

El que sí que tots s’haurien de preguntar és quins resultats haurien tingut els sobiranistes si després d’haver hagut de patir les hostilitats dels seus adversaris els seus resultats encara els permeten tenir la possibilitat de governar. Imaginin-se si haguessin pogut anar a les eleccions sense tenir ningú a la presó per les seves idees, ni a l’exili ni un 155; tot fa pensar que haurien arrasat.