Si a algú li agrada caminar i fer senderisme, i comprovar la implicació que té la muntanya en la nostra història, que vagi a la serra de Finestres, un indret situat a la comarca de la Garrotxa. El Puigsallança n’és el cim més alt amb 1.026 m; en un segon terme el castell roquer de Finestres (segle X), de 970 m, i per últim el santuari de Santa Maria de Finestres d’estil romànic del mateix segle, de 850 m. Dos punts emblemàtics per la història.

Configuren el seu paisatge una zona agresta i rocosa de cingleres encimbellades, amb vistes panoràmiques. La vegetació està composta d’alzinars a mig dia, i faigs, roures i prats a la zona septentrional. Es reparteixen aquest relleu els termes municipals de Sant Aniol de Finestres pel cantó sud, i Mieres amb Santa Pau a la part nord-nord-est. Propera a aquesta àrea geogràfica seria la població d’Amer (Selva), localitat del 130è president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont.

Diuen que el nom de finestres deriva de fita, ‘terme’, i que l’evolució d’aquesta paraula arribar a dir-se finestres, que vol dir ‘guaita, mirador, talaia’.

Dos fets històrics cabdals se succeïren en aquests llocs: la Guerra dels remences (segona meitat del s. XV), i la tercera carlinada (tercer terç del segle XIX). Del primer direm que fou una lluita revolucionària contra els abusos que els nobles feudals infligien als pagesos, i que aquests, ajudats pel poder reial s’hi enfrontaren i guanyaren. I els segons lluitaren ja aleshores contra el centralisme, la defensa de la terra que els havia vist créixer i dels drets històrics de Catalunya, i perderen.

En entrar al santuari per sota d’un passadís empedrat i el bell mig d’una placeta hi trobem un plafó informatiu que ens ho explica. Tres noms destaquen: el remença Pere Joan Sala, pagès nascut a Granollers de Rocacorba (Gironès) al s. XV; el general carlí Francesc Savalls i Masó, fill de la Pera (Baix Empordà), i un príncep de la dinastia carlina, l’infant Alfons Carles. Un epíleg definia el seu combat: “Lluitaren contra el poder.”

Per als remences no seria fins a la sentència arbitral de Guadalupe, monestir d’Extremadura, que es resolia el conflicte, en bona part, entre pagesos i el feudalisme. La resolució fou imposada pel rei Ferran el Catòlic (1480).

La serra de Finestres tanca pel nord on hi ha Sant Aniol, el que és la capçalera de la vall de Llémena. Aquesta, durant la guerra remença, fou controlada pels pagesos que no deixaren mai de conrear al marge de les hostilitats, fet que va donar una gran empenta al moviment camperol. Altres valls com Hostoles, Envàs, o bé les localitats de Santa Pau, Castellfollit de la Roca, Amer... antre altres, lluitaren amb els remences, focus situat a la Catalunya Vella.

L’inexpugnable castell de Finestres es convertí en un refugi segur. I Francesc de Verntallac, el seu comandant, o el del seu lloctinent Pere Joan Sala, que dirigiren la revolta, en serien els caps més significats.

Pel que fa a la darrera guerra carlina (1872-1876), Miquel Batlle, a la població de Santa Pau, el 2010 guanyava en un treball de recerca de segon de batxillerat el Premi Salvador Reixac, sobre aquest tema: “El pas dels infants carlins per la Garrotxa durant la darrera carlinada.” Aquesta comesa que està penjada a internet, entre altres dades, explicita sobre el terreny la serra de Finestres i la incidència que tingué en la contesa bèl·lica carlina. 

Mentre estava escrivint sobre aquest contingut, l’historiador Marc Pons, al diari digital Nacional.cat del diumenge dia 4 posava de manifest el que fou la “Generalitat carlina” de 1874, una data amb relació a la carlinada de què estic parlant. “L’aspiració d’autogovern no era una qüestió exclusiva dels republicans federalistes”, deia aquest autor. I prosseguia assenyalant la importància d’aquest fet, entre altres dades, com un capítol important de la nostra història recent que contribuïa també explicar la Catalunya actual. 

Aportació històrica notable, per fer-hi una ullada al text.