La neu ha tornat a ser notícia. Ens faltava aigua, però no fred i neu. El cas és que pel temps que som sol nevar i fer fred, però no de la manera que ho ha fet. La falta d’aigua ens l’ha convertit en neu i molta fredor. La neu al Pirineu català s’ha concentrat en abundància, també a la península. A les cotes baixes la nevada ho complica.

Amb la sequera existia una gran incògnita amb el temps i la pluja, ara sembla que unes terres més que altres tindrem aigua. Sí, ja sé que alguns sectors ha arribat massa tard; però amb el temps, per sort, no hi podem fer res. Perquè si hi poguéssim fer alguna cosa, encara seria pitjor. Amb tot, allò que dies passats dèiem sobre el canvi climàtic, no acabem de veure clar com petarà tot. Però com sempre, “qui dia passa any empeny”, i anar vivint amb l’esperança que res empitjori pel que fa el temps meteorològic.

Si havíem fet les faves per Tots Sants, segons a la comarca d’Osona, i per Nadal nasqué com marca aquest llegum, aquestes fins fa poc s’havien mantingut; ara, amb les baixes temperatures insistents, podria ser que haguéssim de tornar a plantar amb planter. Per a l’horta petita pot ser que sigui poc complicat. Ara, a les grans extensions les pèrdues són una altra cosa...

Si la neu a les estacions d’esquí els ha anat com l’anell al dit, no poden dir el mateix els ramaders a l’alta muntanya. La neu, i sobretot les baixes temperatures, han dificultat el subministrament d’aigua al bestiar, ja que l’han glaçada. Els animals de llet són els que perillen, ja que si no poden veure es poden morir. I no és pas que no haguessin fet prevenció, però el fred ha estat extrem.

Amb la poca neu de dies passats encara es podia tenir els ramats a cotes baixes, propers a les instal·lacions ramaderes, és el que es fa amb el mal temps. Se’ls subministrava aliment. Ara, amb els 60 cm de neu caiguda, tot i ser a nivells més baixos, s’han hagut d’estabular.

Els accessos a segones residències han esdevingut impracticables. La congelació de canonades ha esta un fet, tot i tenir-les protegides. Només cal pensar en els vint graus sota zero de la població de Das, a la Cerdanya. A Molló, al Ripollès, em diuen que deu graus sota zero... I això fa dies, però sembla que encara hi vol tornar.

Sempre hi ha qui comenta els temps passats, quan tot s’havia de fer a peu i cobrir llargues distàncies. És el que hi havia. Tot i que les coses han canviat a fi de bé, la neu cada casa se la treia i es netejava el davant de porta. No com aquella persona que volia que l’ajuntament li tragués la neu del seu jardí; entre el poc el i massa.

Els episodis per a la neu en són tota una pila; mentre no hi hagi desgràcies personals, és bonic veure nevar. Però a la carretera tota precaució és poca, no tenir un joc de cadenes al cotxe, per allò que mai no sap si passarà, és que el que no s’hauria de fer. Aquestes es deixen al maleter tan bon punt entra l’hivern i fins que arriba el bon temps no s’endrecen. Per anar bé, posar rodes de contacte a l’inici de l’hivern, i treure-les al final, és solució per al mal temps. 
A pagès es diu : “Any de neu, any de Déu.” La dita ens està dient que hi haurà bona collita, esperem-ho.