Al·lèrgies

Atenció a les al·lèrgies! S’apropa la primavera, l’època més propícia per al naixement de les al·lèrgies en les persones afectades per aquesta dolença. Aquest mes de febrer els primers pol·lens ja són en l’aire, en les arsòniques (famílies de bardisses de les tanques) i el xiprer. De fet, ja es noten els símptomes comuns de les al·lèrgies: esternuts, picor de nas i ulls, asma i altres de propis de cada persona.

Des del punt de vista mèdic l’al·lèrgia és “una reacció de l’organisme quan s’entra en contacte amb determinades substàncies provinents de l’exterior, denominades al·lergògens”. I un dels principals al·lergògens són els pol·lens.

Si bé els mesos de més pol·linització són maig i juny, l’època de cada cas varia segons les plantes i característiques de la regió; habitualment és més tardana en les de l’alta latitud del país, mentre que a les zones costaneres és més suau. D’altra banda, la meteorologia també hi influeix, els nivells de pol·len pugen els dies assolellats i ventosos i disminueixen els dies de pluja.

Els pol·lens que produeixen més al·lèrgia són els procedents de les gramínies (les espigues del blat, ordi, etc.), que s’entenen com la causa més freqüent de l’al·lèrgica en tot el món. La segona és l’olivera. En els dos casos, els mesos de pol·linització són maig i juny, i els de major risc per als al·lèrgics.

Però ara, en els mesos encara d’hivern, també apareixen casos d’al·lèrgia deguda als xiprers i a les tanques, que pol·linitzen entre els mesos de gener i març. Aquestes plantes són als carrers, urbanitzacions i parcs dels jardins públics o en cases amb jardí.

És bo saber el grau de pol·linització que té cada afectat per l’anomalia. Els mesuradors de pol·linització es poden consultar directament a la pàgina de la Societat d’Al·lergologia i Immunologia Clínica . Poden servir per orientar també l’al·lergòleg, perquè tingui a mà els símptomes del pacient amb la concentració de pol·len del moment.

Les pitjors de les al·lèrgies són les que ocasiona el marisc, especialment els crustacis, és a dir el marisc “amb potes”, com són els escamarlans, nècores, llagostes o gambes (la més estudiada actualment). Les segueixen en freqüència les al·lèrgies produïdes pels mol·luscs, entre els quals es troben els bivalves (cloïsses, ostres, etc.), els gasteròpodes (cargols i cargolins) i els cefalòpodes (pop, calamar, sèpia, etc.).
Els símptomes de l’al·lèrgia al marisc són similars als originats per altres aliments. Els més freqüents són picors, enrogiments a la pell, descamació, butllofes o ronxet, i també poden aparèixer per inhalació dels vapors o en les manipulacions en cuinar-los. En casos són habituals altres símptomes també molestos com els mal de ventre, vòmits o diarrees, i els respiratoris, com tos, xiulets al pit o dificultat per respirar. I també poden produir al·lèrgia els àcars de la pols, que potser tan greu com les altres.

Tractaments
En l’actualitat, l’únic tractament eficaç per tractar les al·lèrgies és evitar la ingesta o contacte amb el marisc, és a dir, defugir-los del tot. És recomanable que les persones al·lèrgiques al marisc no vagin als restaurants especialitzats en aquest tipus de menjars i que ni tan sols n’ensumin els vapors quan els cuinin.

Per als altres tractaments, cal fer igual com amb els del marisc, intentar evitar-ne les font d’origen tant com sigui possible. Ara bé, en tots els cassos cal posar-se en mans d’un al·lergòleg, ja que per a les cures eficaces no hi ha res com els especialistes mèdics.