Definició: aquest adverbi llatí es posa entre parèntesi a continuació d’una paraula o frase que pot resultar sorprenent al lector per la seva ortografia. Es fa amb la intenció de remarcar que la frase o paraula és reproduïda tal com ha estat escrita o dita en un text original. També s’empra aquesta locució per precisar o recalcar alguna cosa o expressió, i finalment també per assenyalar una incongruència,

No obstant aquest adverbi s’ha interpretat de diverses maneres, per la qual cosa l’expressió no està definida de la mateixa manera en els diversos diccionaris. L’adverbi sic, que entenem que s’usa per manifestar una singularitat, el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans el defineix així: ‘En una transcripció, mot que es posa entre parèntesi o entre claudàtors, al costat d’un mot equivocat o inintel·ligible en el text, a fi que el lector no atribueixi la falta al transcriptor.’

El mateix sic és definit al Diccionario de términos literarios de Luis de Madariaga com: ‘Adverbio latino que se suele usar en manuscritos e impresos para indicar que una palabra o frase empleada en ellos es la misma que consta en el libro que se ha tomado.’ El Diccionari Barcanova de la llengua el defineix com ‘un mot llatí que vol dir així. En un text o en un manuscrit es posa al costat d’un mot equivocat a fi que el lector no atribueixi la falta al transcriptor’.

Tanmateix el Diccionario de la lengua española de la Real Academia de la Lengua en diu: ‘(Literalmente = “así”, “de esta manera”), adverbio latino que se usa en impresos y manuscritos, por lo general entre parèntesis, para dar a entender que una palabra o frase empleada en ellos i que pudiera parecer inexacta, es textual.’

I no seguim per no cansar el lector, només cal dir que la resta de diccionaris com el de l’Enciclopèdia Catalana, el Fabra i la resta de la llengua castellana venen a dir el mateix per no dir igual. 
Per dir que no estem d’acord del tot (sí que ho estem en els seus aspectes parcials) amb les definicions generals dels diccionaris, hem buscat un text on sortissin bastants sic per intentar demostrar el que proposem. L’hem trobat en un escrit del periodista Gorka Etxebarría publicat en un diari nacional en què parla de Chomsky, que criticava un periodista marxista, el francès Lacouture, que havia rectificat la seva posició antiamericana. Diu: “Lacouture reconocía que lo de Vietnam no tenia nombre. Para Chomksy Lacouture ya dejaba de ser un referente moral. A partir de ahora Lacouture no seria más que un traidor a la causa y un ‘defensor de los intereses del imperialismo americano’”(sic).

El text segueix més avall: “En definitiva, mientras los norteamericanos veían como el éxito del comunismo suponía el fin de la civilización y sus logros de libertad, propiedad y democracia, Chomsky por el contrario defendia ‘los progresos’ (sic) del comunismo en la consecución de una nueva era de desarrollo económico y justicia social” (sic).

I per concloure, acaba dient: “Así es Chomsky, un verdadero referente cultural. La revista New Yorker (de orientación comunista) lo ha calificado como una de las ‘mentes más relevantes del siglo XX’” (sic).

No creuen que es tracta d’un galimaties interpretatius del terme sic? Aquell text, en unes quaranta ratlles, ha fet servir quatre sic, i tots interpretats en quatre versions diferents. Analitzem-los.
En l’últim paràgraf, quan diu que el diari comunista l’ha qualificat com a comunista i de cap manera es pot interpretar que es “cosa seva”, sinó de l’autor de l’article, Gorka
En el segon paràgraf, amb dos sic, precisament ocorre una cosa semblant, en quedar ben clar que Chomsky “defendía por el contrario ‘los progresos del comunismo’”, i si queda ben clar que Chomsky n’era el defensor no ha d’atribuir-se la frase a Gorka, com també en “la nueva era” del segon sic. I respecte a la primera intervenció també es veuria, sense que s’hagués d’emprar el sic, que Chomsky és qui qualifica de traïdor Lacouture.

Per tant, què passa? Doncs que sic fou definit no del tot bé pel primer diccionari, al qual van seguir la resta, en observar que els sic del text precedent segons es veu semblen més aviat usats per posar en relleu una posició inexacta del seu autor o que és d’una estranyesa absurda, o una contradicció digna d’admiració, fins i tot una exageració grandiloqüent, però en cap de les maneres atribuïble a l’autor que la comenta. En canvi, sí que pot servir per ressaltar un mot equivocat (com diu el Barcanova), o també fora de lloc, però sempre caurà dins les opcions que hi apliquem. 
Seria el cas que algú escrivís que “l’autor d’aquest article és un bon escriptor. Buf!, aquí sí que hi cabria el nostre sic, i aquest, com un campanar.