En l’Evangeli de Joan capítol 3,14-21, pel que fa a les lectures del quart diumenge de Quaresma celebrat pels cristians, trobem que Jesús posa en entredit el sentit de la llei per la llei. Una idea que s’ha de llegir per adonar-nos que si el cristianisme seguidor de l’Evangeli (‘bona notícia’) de Jesús, només s’hagués agafat a la llei, no hi hauria religió, i per descomptat humanisme cristià. Aquesta afirmació tan contundent ens porta a pensar que dins d’aquesta filosofia de vida, per l’actitud que pren l’home, sigui religiós o no, aquest sol fallar de manera inexorable quan s’aferra només a la norma.

Anem a veure l’Evangeli de Joan, analitzat pel sacerdot basc Antonio Pagola, ja que em veig en la necessitat de recollir-ne algunes consideracions —pel temps polític i social que ens ha tocat viure— referides a les observances rígides de les lleis dels homes. I hi veig un cert paral·lelisme per analitzar. I ho trobem en la lectura de Joan, expressat en el diàleg que s’origina entre Jesús i Nicodem, tot i les seves diferències de pensament.

Qui és Nicodem? És un fariseu, un rígid observant de la llei, un doctor en el tema: expressió considerada, en aquell temps, sobre com portar a terme la llei de Moisès, sense interpretació possible, sobre la suprema voluntat de Déu. I que el poble jueu, segons aquest criteri, ha de complir de manera severa.

L’escena descriu una conversa entre Jesús i el representant del poder i la llei, en la qual les paraules de Jesús el contradiuen: “L’ésser humà no pot tenir plenitud i vida per l’observança d’una llei, sinó per la capacitat d’estimar que completa el seu ésser. Només amb persones disposades a lliurar-se fins a la fi es pot construir la societat veritablement justa, humana i humanitzadora. La Llei no elimina les arrels de la injustícia. Per això, una societat basada sobre la llei, no sobre l’amor, mai no deixa de ser opressora, cobdiciosa, injusta.”

El text evangèlic encara ens aporta més, però aquestes suggeridores paraules són suficients i ens fan reflexionar per entendre, de manera sobrera, el que se’ns està dient. Referint-se a la llei, ens diu que aquesta no ho és tot, si no hi ha generositat. Una llei ha d’ajudar més que condemnar. 

En el cas del procés català, l’aplicació de la llei (com a força repressiva a partir del 155) a un moviment pacifista i l’empresonament dels dirigents sobiranistes, en un afer que és més polític que judicial des del punt de vista delictiu, com ens vol fer entendre per part del govern del PP, la posició d’aquest govern resta lluny de voler trobar-hi tota bona solució.

El concepte de l’amor vers l’altre, que estem analitzant a partir del text bíblic quaresmal, va dirigit a totes les consciències cristianes, siguin del color ideològic que siguin. És un tema de compromís i de sentit, dins la dignitat humana, i que afecta tota la societat; només cal portar-lo a terme, pel tema que ens ocupa. Des d’aquesta opció és possible arribar al diàleg, l’entesa, l’acord, reflexió, convivència... i el respecte a drets elementals, com el de la llibertat, tan personal com col·lectiva i, sobretot, la referida als presos polítics. 

A aquests factors, tant en els comunicats dels bisbes catalans, abats o abadesses dels monestirs, com en bona part de clergat, religiosos, cristians en general i altres col·lectius, s’hi han referit en diverses ocasions de manera expressa. Els qui ostenten el poder de l’Estat caldria que tinguessin en compte aquesta demanda.