Els carrers seran sempre nostres!

Nostres, sí. Perquè l’arma més poderosa que tenim per fer front a un govern que ha perdut qualsevol sentit de seny i mesura és fer sentir la nostra veu. Sortirem al carrer a cridar que ja està bé, que ja n’hi ha prou de mentides. Ja n’hi ha prou i massa de tenir a la presó persones innocents. Ja n’hi ha prou de manipulacions per buscar violència on no n’hi ha. L’única violència que hi ha hagut és la de la policia agredint ciutadans indefensos. Ja n’hi ha prou de tanta prepotència, de tant menyspreu, de tant insult. Ja n’hi ha prou d’acusar de terroristes els que protesten per una situació injusta. Ja n’hi ha prou de fer-se els ofesos quan veuen que algú porta un llaç groc o algú els critica. Ja n’hi ha prou de feixisme camuflat de democràcia.

Ja n’hi ha prou de discursos partidistes del rei que no són més que fal·làcies. No podrem sentir mai com a nostre un rei que, en comptes de posar pau, es converteix en acusador i part del conflicte. Considerar de què serveix aquesta monarquia ens portaria molt lluny de l’objectiu d’aquest article; però deixeu-me dir que no han sigut mai exemple d’imparcialitat, ni d’honestedat, ni de concòrdia familiar. S’han enriquit escandalosament en temps de crisi i han protagonitzat situacions molt poc edificants en tots els ordres de coses. En comptes de llum han donat fum i per tant no els volem. 
Per tot això —i per molts altres motius que m’estalvio per no fer-me pesat— diumenge aniré a la manifestació. Cridaré a favor de l’alliberament dels presos polítics, pel retorn dels exiliats, contra la corrupció del partit que ens governa, contra la manipulació informativa, contra la manca d’ètica, contra els intents de sotmetre la voluntat d’un poble que per dues vegades ha votat favor de la independència i no l’hi deixen portar a terme. Cridaré contra l’ús de la força sense motiu, contra uns jutges que estan al servei del govern més corrupte d’Europa. Cridaré contra l’opressió dels que volen imposar per la força allò que no són capaços de guanyar a les urnes. Cridaré en defensa de la nostra cultura i del nostre model educatiu. Cridaré, en definitiva, contra aquesta dictadura que s’amaga sota una falsa capa de legalisme.

És veritat que ja fa molts anys que sortim al carrer i en canvi ara ens trobem més collats que mai. Però hi ha coses que han canviat. Si fins ara les manifestacions eren un fet anecdòtic d’una Diada que s’oblidava l’endemà, ara som el centre informatiu d’Europa. Una pedra a la sabata de la senyora Merkel i de M. Rajoy. Ara és un afer d’Europa i hem de fer que Europa s’hi impliqui. No pot fer-se el cec i el sord davant d’aquesta falsa democràcia que, com un llop famolenc, està passant per damunt de tot per fer prevaler la seva força.

Per això diumenge no podem fallar. El poble no ha fallat mai i tampoc ho farà aquesta vegada. Ens hi juguem la llibertat. Per coherència i per dignitat, no hi podem faltar. Les armes d’aquest exèrcit de més de dos milions de persones són el carrer. Hem de fer sentir la nostra veu a tot el món i que el món ens escolti. Perquè tenim la raó, farem nostres els carrers diumenge vinent.