bcecació. Obstinació. No se m’acudeixen altres paraules per definir l’actitud de l’Audiència Nacional davant el fet incontestable de l’independentisme. Arriben a situacions que serien ridícules si no fossin tan lamentables. Perquè ja em direu com s’ha de qualificar l’actitud de tot un ministre de justícia interpel·lant un diputat en seu parlamentària pel sol fet de portar un llaç groc, que ell considerava ofensiu. O bé l’acusació d’odi a una persona pel sol fet de dur un nas de pallasso. 

L’obsessió persecutòria no té límits. La darrera mostra és la investigació iniciada per l’Audiència Nacional espanyola a un grup de membres de Poble Lliure.

M’explico. Aquest grup —que cal no confondre amb Terra Lliure— va ser un dels molts que en els darrers anys del franquisme varen lluitar per la democràcia i contra la dictadura. La majoria dels seus membres ara són pares de família que superen la seixantena. 

El dia 14 de febrer es varen reunir per recordar Julià Babia, un militant que va morir en un accident de trànsit a Castelló de Farfanya (la Noguera) ara fa justament trenta anys. Va ser una reunió íntima, d’amics i familiars, que varen voler recordar “el Nen” en el mateix lloc on va tenir l’accident que li va costar la vida. Es varen llegir uns textos, es va cantar alguna cançó i es varen deixar al lloc uns rams de flors i una petita escultura commemorativa.

Set dels assistents a l’acte —alguns d’ells ara integrats a la CUP— han sigut citats a declarar per un presumpte delicte d’enaltiment del terrorisme en una causa dirigida pel jutjat central d’instrucció núm. 6 de l’Audiència Nacional. Es dona la circumstància que una de les persones investigades no era ni tan sols present a l’acte motiu de la denúncia, però era la persona que acompanyava Julià Babia al cotxe i aviat es va desvincular del grup. Ara se l’acusa per les declaracions que va fer sota tortura a la comissaria de policia en ser detingut poc després de l’accident (és a dir, fa trenta anys) acusat de pertànyer a Terra Lliure.

Els organitzadors reivindiquen l’homenatge a Julià Babia com “un acte de memòria històrica per commemorar tota una generació d’independentistes dels anys vuitanta que són la base de les reivindicacions socials i nacionals actuals”. Com ha dit el portaveu del grup, “que et processin per un acte de record a un militant històric que no tenia cap mena de detenció ni de sumari obert […] són ganes de criminalitzar lideratges que ens han portat a ser on som; per tant, ho veiem com un acte de venjança política”. 

Sens dubte es tracta d’una acció més per criminalitzar l’independentisme i vincular-lo a una violència inexistent. Es tracta de posar-los tots en el mateix sac i així tenir màniga ampla per intervenir quan i com els sembli. Per això la Guàrdia Civil no s’ha limitat a la investigació sinó que pocs dies després es va personar al lloc on s’havia instal·lat l’escultura i va instar l’ajuntament que la retirés, amenaçant que si no ho feia seria acusat de col·laboració amb l’enaltiment del terrorisme.
Aquesta és la “democràcia” espanyola...