Un símbol és un element o un objecte, gràfic o material, al qual, per associació, s’hi ha atribuït un significat propi. Els símbols tenen com a funció transmetre idees a través del llenguatge visual, i als quals s’atribueix significat. Els símbols poden ser dibuixos, imatges, signes, etc., i constitueixen formes, tons, colors o textures.

La flor de lis és simplement la flor del lliri idealitzada pels poetes i trobadors que la posaren als escuts, estendards, banderes i resta d’emblemes reials i nobiliaris. La seva vistositat ha aconseguit que fos esbossada a manera de tres pètals, els laterals inclinats lànguidament a cada costat i el central ufanosament alçat. Aquest disseny haurà estat tan encertat i afalagador que se l’han fet seu monarquies, nobleses, societats, poblacions, posant-los en els seus escuts en veure-la com un símbol de poder, sobirania, honor, lleialtat. Des del punt de vista espiritual i naturalista, la flor de lis simbolitza la bellesa i l’esperança, equilibra l’energia vital. Tant es així que algun arqueòleg l’ha volgut veure esculpida fins i tot a la Porta d’Istar, del rei Nabucodonosor de Mesopotàmia, cinc-cents anys abans de Crist.

No creiem que la cosa vagi tan lluny en el temps, històricament parlant. La flor de lis apareix l’any 495 en els temps del rei Clodoveu I de França, que quan es va convertir al cristianisme, la llegenda diu que un àngel li donà una flor de lliri d’or. Segles més tard, al XII, en temps de Lluís VI, la flor de lis ja apareix a l’escut de la casa reial francesa, i d’allí a manera d’influència de la cultura francesa, figura a la bandera del Quebec al Canadà i, per què no, a l’escut d’Espanya, des que Felip V es feu amo del país després de guanyar la cruenta Guerra de Successió. La flor de lis que va portar el rei Felip és, com és evident, de l’escut de la casa reial dels Borbons francesos.

La flor de lis també és l’emblema de la ciutat de Florència, tanmateix l’adoptà l’associació nord-americana dels Boy Scouts i va ser legitimada per diverses societats secretes i adaptada a les filosofies hermètiques, com en aquella orde secret alemany fundat el 1907 al castell de Werfenstein (Àustria), anomenat els Nous Templers, que tenia per símbol una esvàstica envoltada per quatre flors de lis. La maçoneria també l’ha afegit al seu credo, on a les sis puntes hi ha donat el nom de sis virtuts humanes. A França haurà caigut en tanta veneració que han pintat milers de flors de lis a la volta de la santa capella de París.

També va figurar en les roses dels vents de tots els mapes marítims (cartes de navegació) i brúixoles de l’edat mitjana, en què el nord el marcava la flor de lis.
A uns quants sants pares de Roma els ha figurat la flor als seus escuts, i seguint amb l’ambient religiós acabà de senyera en la simbologia dels ordes dels templers, de l’orde de sant Jaume i de la Montesa, i també ben ressaltada a la bandera del Quebec i de la ciutat de Mont-real (Canadà).

Definitivament, des el punt de vista espiritual i naturalista, la flor de lis simbolitza la bellesa, l’esperança i l’energia vital.

I no anant tant lluny, modernament a Nova Orleans els seus habitants i autoritats l’ha agafat com a símbol després que l’huracà Katrina devastés la ciutat, com a senya de reconstrucció de la mateixa.
I no anant tampoc tan lluny, també apareix amb honor en els escut de poblacions que per ser petites no deixen de ser insignes, com són els pobles de Senan (el poble més xicarró de la Conca però de gran actitud històrica), de Vilamitjana, Gaià i de Montuïri (Mallorca). I molt ufana apareix com a nom i símbol a la nostre Agrupació Musical montblanquina i... al nostre escut!