Diuen que el nom no fa la cosa; en aquesta cas crec que sí. Aquest grup de violadors anomenats la Manada, éssers desbocats sense solta ni volta, ni ètica ni moral, que agredeixen i violen una noia de divuit anys a Pamplona, i resulta que l’Audiència de Navarra els condemna per abús sexual. Afegint-hi el vot particular d’un magistrat que en defensa l’absolució total, insinuant que la víctima fins i tot podria haver gaudit de la situació. Ens preguntem: quin tipus de justícia és aquesta?

Els jutges diuen que no han trobat violència suficient. Que s’ha de morir la víctima, perquè hi hagi violència? Si la jove cridava terroritzada, segons s’afirma en la mateixa sentència. Sembla una esquizofrènia el que està passant: o t’arrisques a morir en una violació o el jutge diu que ho has consentit. 

Urgeix canviar el Codi penal, perquè es consideri violació tot acte sexual sense consentiment. Això està recollit al Conveni d’Europa sobre la prevenció i lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica. Ara, també cal tenir present que l’ús de la força no pot ser l’únic determinant per distingir si hi ha abús o agressió, perquè la violència no ha de ser necessàriament física. Tota acció dirigida a intimidar l’altre és violència. El silenci de les víctimes terroritzades no és un sí a cap consentiment.

Quan una dona denuncia a un tribunal que ha estat violada, és perquè no hi ha hagut consentiment, si no, no es faria la denúncia. Tan elemental és això que no es pugui entendre? Per tant, en el cas que ens ocupa, hi va haver violència. 

El problema que preocupa no són els nou anys de la condemna, sinó quina solució hi ha a la pregunta ¿què ha d’arribar a passar perquè una agressió pugui ser considerada agressió, al Codi penal espanyol?

La indignació ha estat de tal magnitud a tota la societat de les Espanyes, que posa en dubte la justícia espanyola, tal com afirma aquest fragment d’un editorial: “El masclisme imperant de la judicatura espanyola deixa avui les dones sumides en el terror, i el conjunt de la ciutadania immersa en la indignació.”