Confondre el terra amb una paperera

Una companya, anant pel carrer, va veure que una persona tirava intencionadament el paper d’un caramel a terra. En cridar-li l’atenció, de manera educada, aquella li va ventar una resposta grollera. No és un fet casual aquesta actitud, perquè la veiem repetida en altres llocs on hi ha certa societat que confon el terra amb una paperera. És com si la responsabilitat i el respecte de l’entorn no anés amb ells.

El filòsof Holandès Rob Riemen, en una entrevista d’un diari conegut, posava en relleu, amb preocupació, que d’un temps ençà la societat en general evita la responsabilitat perquè no hi està interessada, cosa que afecta a qualsevol nivell intel·lectual, ens deia, i afegia: “Tot va de ser indulgent i de seguir els teus propis instints i les teves metes.” Dit d’una altra manera: anar a la teva i, si cal, eludint responsabilitats.

Aquesta actitud, per a Riemen, es dona en un espai de pensament intel·lectualment buit, on la gent només vol ser feliç i fugir de qualsevol compromís. El cas que plantegem se situaria en aquest nivell. No obstant, altres àmbits més elevats, com la classe intel·lectual i acadèmics, també en surten afectats, perquè s’hi ha instal·lat l’oblit que ha fet que abandonessin la seva responsabilitat de propagar i denunciar la manca de valors morals, espirituals i humans en els mitjans.

Una ignorància volguda i estúpida ha quedat impregnada en el fer de la gent. Se’ns diu que hi ha un pensament “escapista”, que fuig i no pren partit ni consciència de res. L’interès per la cultura, per la filosofia, pel saber... no hi consta. Entre moltes altres idees, parla dels analfabets culturals en el sistema educatiu... La cultura del llibre està desapareixent... Estem parlant del llibre que fa pensar, reflexionar sobre les idees... Calen espais de debat.

Segons aquesta anàlisi, davant de qualsevol brot de crisi i de l’absència de sentit crític, es pot derivar a haver de recórrer a la necessitat de la creació d’un líder per tal de mantenir l’estatus, i que ho solucioni tot. Tal actitud fa desaparèixer tota consciència democràtica, i ens porta al feixisme. Una visió desaforada quan a Europa sembla puntejar a desgrat.

Ens deia un articulista d’un diari no fa gaires dies, que les proclames despòtiques, referint-se a l’autoritarisme, tenen un atractiu hipnòtic entre les masses i propicien un gran ofegament del sentit crític. Si bé no hi ha feixisme encara, sí que comença a faltar civilitat, a partir d’una responsabilitat que la llibertat comporta.

Les elits manen fa temps en la democràcia del món occidental; no hi ha la ideologia social, ni moral ni ètica. Per això les eleccions perden el vertader sentit, perquè es nodreixen d’altres interessos, sota els auspicis d’un capitalisme desfermat que més aviat corromp i que en sosté les directrius. No existeix una clara oposició, perquè hi ha qui la postula i es deixa distreure amb la cultura del consum.
En parlar de l’educació ens diu que no desvetlla el pensament de les idees, perquè està ensinistrada a trobar feina... Parlant de la religió posa de manifest que la quinta essència d’Europa ve de l’humanitarisme religiós; això sí, lluny dels feixismes...

Hi ha Trump a Amèrica i el Brexit a Anglaterra perquè el joves no van anar a votar... La nostra societat és molt vulnerable. L’estil de vida emprat l’empeny al consumisme: “A no tenir temps per pensar, a estar estressats. Som robots, i el culpable d’això és el capitalisme desfermat.”

Conclusió: la nostra societat, com que no va mai al racó de pensar, s’oblida de les responsabilitats i obligacions, com els qui confonen el terra amb una paperera.