El periodisme professional es perd a l’hora d’informar amb qualitat d’un fet rellevant, sigui del color que sigui, com és el cas ara del nou president de Generalitat, l’independentista Sr. Quim Torra. No hem observat ganes de fer periodisme informatiu, sí que en canvi missatges carregats amb bala i fora de to. Quan allò correcte, i deixant de banda si pensa diferent de nosaltres, seria parlar de la persona en qüestió, de gent que el conegui, per saber qui és i de qui es tracta, per tal de situar-nos en la personalitat política en qüestió.

Una rastellera d’epítets precoços, com diria un columnista, és a dir d’ofenses que se li poden proferir a una persona per fer-lo quedar malament davant de l’opinió pública, han sorgit de manera sorprenent als mitjans informatius contraris a Quim Torra. Això passava just el divendres dia 11 el matí, quan encara no havien passat ni dotze hores des que s’havia conegut el nom del possible candidat a la presidència de la Generalitat. 

Una mostra exemplar d’un tipus de professió periodística que no ajuda gens a postular pel respecte a qui pensa diferent d’ells. No tenim record de cap precedent, des de la nostra jove democràcia, que un presidenciable hagi estat rebut d’aquesta manera, lamentable i desafortunada, per uns mitjans de comunicació públics, que el desqualifiquen impúdicament molt abans que l’escollit a president hagués pogut dir res, i sense haver arribat a la investidura. Ja es preveu que tals maneres no li donaran ni els cent dies de cortesia.

Torra és tranquil, dialogant, culte, bonàs, i ara se n’hi ha d’afegir un altre, és valent, com diria i l’escriptor i comentarista Manuel Cuyàs. L’excepcionalitat del moment demana capacitat i valentia, i Torra ara té aquesta responsabilitat.

No cal arribar a reduir la imatge del nou president a la de fantasma o titella, que no ho és. El periodisme professional i amb ètica ho sap de sobres. Perquè l’encàrrec que se li ha donat a Torra és formar govern a la Generalitat, i que ha de governar per a tots els catalans. Això tothom ho sap, i és de calaix.

Però el que no es pot fer des de la premsa és anar a la inventiva, com diu el periodista Malvar del diari digital Público en un article amb el títol de “Psicoperiodismo” del 12/5/2017; fer dir als catalans el que ningú els ha demanat de manera expressa, allò que mai han pensat d’una persona o han dit: “...los periódicos ofrecemos resultados de una encuesta que no se ha realizado...”.

Avui és el Sr. Quim Torra, i demà pot ser qualsevol altre d’un altre pensament. No podem deixar que les males pràctiques s’instal·lin en els mitjans de comunicació. La didàctica periodística s’ha de basar en el respecte i en el seu testimoni a l’hora d’informar sobre el que hi ha, i no sobre el que no hi ha o encara no s’ha dit ni fet.

I sobre el Sr. Quim Torra, ja es veurà. De moment hi haurà govern, i per aquest motiu, com ja ha dit algú, estem millor que ahir, o no tan malament.