El catúfol, en el sentit literal de la paraula, és un caixó o cavitat que junt amb altres d’iguals enganxats a una roda o cadena de la sínia, que volta sense fi en sentit vertical, es va omplint quan s’immergeix a l’aigua d’un pou, rec, bassa, riu..., i es buida quan, fora de l’aigua i ja a la part alta, inicia al descens.

Investigant el tema, m’assabento que la paraula en qüestió és coneguda a diversos llocs: Olot, Vic, comarques de Tarragona, les illes Balears, València..., sobretot en zones de regadiu. Però no deixa de ser un terme diversificat, ja que en una mateixa contrada hi ha qui en sap donar raó i hi ha qui ho ignora, com és el cas de Vic o pobles de la mateixa comarca d’Osona, on el desconeixen.

Dins la cultura popular de l’Empordà, segons el Diccionari català-balear-valencià és molt coneguda aquesta endevinalla: “Set que van, set que venen; set que a les parets se tenen; set que pugen, set que baixen; set que pesquen, set que bresquen, i set que estan a l’aigua fresca”. I acaba dient: “són els catúfols de la sínia”.

Ara bé, la paraula en sentit figurat té altres connotacions. Hi ha qui diu que un terrissaire explicava d’on venia l’expressió de fer catúfols aplicada a les persones. Aquest explicava que el terme s’aplicava a les persones terrissaires grans quan els comencen a minvar les facultats mentals. Faltats d’agilitat i simetria a les mans, se’ls encarregava de fer aquelles peces de terrissa menys complicades per a les sínies, que eren conegudes com “catúfols”.

En un fragment de l’escriptor Ramon Solsona del seu llibre L’home d’una maleta (Barcelona: Proa, 2011), en fa referència des del sentit figurat:

“– És que hi ha coses que no em quadren.

– A mi tampoc. Els vells fem catúfols. Saps que vol dir fer catúfols?

– No

– Que repapiegem. Perdem la memòria, confonem les dates, no ens recordem d’on deixem les coses i ens passem el dia buscant, ens equivoquem amb les pastilles, ens fotem de peus a la galleda cada dos per tres, no ens aguantem els pets...”.

Parlant amb un amic em deia que la política emprada pel govern de l’Estat espanyol, en temes generals, s’assemblava més a un “joc de catúfols” que a una altra cosa. Perquè els catúfols a la sínia es belluguen molt, fins a semblar que tot ha de caure, desballestar-se o anar-se’n en orris...

El terme catúfol és un derivat de caduf, una paraula que ve de l’àrab que significa ‘galleda, gerro’... i que té les seves variants: cadup, cadúfol, gadúfol, gatúfol i catúfol. I que la versió popular li va donar la interpretació per semblança derivant-la a caduc.

Si bé havia sentit la paraula catúfol en terres del Vallès emprada en sentit figurat, aplicada a la caducitat de les persones, no l’havia sentit precisament a Centelles (Osona), d’on soc fill, que de sínies no n’hi ha, almenys que jo sàpiga, i el terme catúfol és desconegut pels nadius del lloc. Vaig començar esbrinar la procedència d’aquesta paraula en altres bandes.

S’incrementà encara més la meva investigació de resultes d’una visita turística a les salines de Vilanova de la Sal (Noguera), on vaig veure que feien servir catúfols de fusta per extreure l’aigua salada d’un pou. I per acabar-ho d’adobar, en les diverses visites a Terres de l’Ebre es van reafirmar les meves especulacions quan observant les hortes de regadiu hi havia algunes sínies abandonades amb tots els catúfols enganxats.