El teclat de l’‘ordenador’
Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí
El teclat de l’ordenador1 és el mateix de les màquines d’escriure. Als dos se’ls diu teclat Qwerty, nom que se li donà partint de les sis primeres lletres que inicia el teclat (vegin la fotografia).
La majoria de persones, quan s’hauran assegut per primera vegada davant de la màquina d’escriure, s’hauran preguntat: “A qui se li ocorreria col·locar les lletres en el teclat en aquest ordre tan aparentment absurd?”, i també, “i per què tots països de l’alfabet occidental han adoptat el teclat Qwerty?”.
Doncs bé, quan s’hagué de formar el teclat, en principi es van ordenar les 28 tecles per ordre alfabètic, però de seguida sorgiren els inconvenients: algunes de les tecles que traslladaven el tipus de lletra al paper s’enganxaven quan s’escrivia massa de pressa, en entrecreuar-se entre si els pals que plasmaven les lletres. Per solucionar el problema calgué distanciar-ne les que s’usaven combinades, com en els cassos de la Q i l’O, per tant s’havien de distribuir a una banda i altra del teclat per alternar-les amb les dues mans, per aconseguir així un ritme constant que agilitava l’escriptura. Aquest que hem aportat n’és un exemple —n’hi ha més, com suposaran—, per aquest motiu els entesos idearen el Qwerty, que deu ser tant pràctic que es manté igual des de fa més de cent trenta anys.
La primera aparició documentada del teclat Qwerty fou una patent registrada el 1872 i es va decidir quan els cinc majors fabricants de màquines d’escriure dels Estats Units van acordar adoptar-lo, perquè resultés més pràctic. Amb tot, aquesta teoria va ser qüestionada l’any 2011 per investigadors de les universitats japoneses de Kyoto i Motoko, que oferien un nou sistema que s’escapa dels alfabets occidentals, i per tant no afecta gaire l’occidental.
L’inventor Shai Colemak va dissenyar el 2006 el teclat alternatiu per a l’idioma anglès canviant disset tecles de lloc en un intent de col·locar les lletres més freqüents “de picar” en els dits més forts. I des de fa uns anys existeix un nou disseny anomenat Kalq, però el seu ús encara no s’ha estès.
No obstant, els teclats Qwerty no són exactament iguals. El lloc que ocupa la Ñ castellana és el de la Ç en el portuguès i la Z en l’alemany, mentre que la I estan intercanviades al Qwerty. En el francès, són la Q i la W les que s’intercanvien amb l’A i la Z, de manera que és un altre teclat, de nom Azerty, i la M es troba a la dreta de la L. Per tant, hi ha altres dissenys de teclat. Amb aquestes maniobres han nascut altres teclats anomenats Qwerty, Qwrtz i Azerty, però són d’us localista perquè salvant les petites variacions se segueix usant el Qwerty en el 90% dels ordinadors
El Ministeri de Cultura francès va encarregar un estudi per renovar el teclat Azerty pels problemes detectats en escriure els caràcters tan propis del francès com són “æ” i “œ”, i la “ç”.
Igual passa amb el català, ja que els accents i els signes de puntuació invertits fan que hagi de tenir més tecles que l’anglès, per això el fet que sigui diferent.
Tot i aquestes últimes versions, la veritat és que tot i no havent-se demostrat que el teclat Qwery fos el millor, segueix emprant-se en el món occidental.
Quant a les màquines d’escriure, la primera patent la va registrar l’enginyer anglès Henry Mill el 1714, mentre el nord-americà Christopher Latham Sholes i altres companys van idear el 1868 la primera màquina d’escriure amb èxit comercial, i en van vendre tot seguit els drets de fabricació a la Remington and Sons, especialitzada en principi en la fabricació d’armes, però que va veure més negoci fabricant les màquines d’escriure. Els primers models van sortir a la venda el 1874. El 1890 hi havia més de 100.000 màquines d’escriure en ús a lsEstats Units produïdes per la marca Remington.
De les primeres anècdotes sobre la màquina d’escriure, s’afirma que el notori escriptor Mark Twain va ser un dels primers compradors d’aquells primers artefactes. En va pagar 125 dòlars i el primer llibre que s’hauria escrit a màquina seria Les aventures de Tom Sawyer.
El teclat de lletres i els numerals dels ordenadors occidentals és el mateix, en canvi les aplicacions dels tipus símbols i algunes lletres d’escriptura varien en cada zona lingüística, si bé els signes tant per cent %, parèntesis ( ) i interrogants ¿ ? apareixent en tots els teclats.
Per a centenars de milions de persones el Qwerty forma part de la memòria tàctil. Potser que Qwerty no sigui el teclat més ben ordenat, però és el que ha perviscut i ha condicionat les innovacions posteriors.
1. Faig servir ordenador en lloc d’ordinador en entendre l’últim una aberració gramatical i lingüística, atenent que el verb ordinar no existeix en català i sí el verb ordenar, i sent el terme ordenador un substantiu d’ordenar , el lògic és que sigui ordenador.
La majoria de persones, quan s’hauran assegut per primera vegada davant de la màquina d’escriure, s’hauran preguntat: “A qui se li ocorreria col·locar les lletres en el teclat en aquest ordre tan aparentment absurd?”, i també, “i per què tots països de l’alfabet occidental han adoptat el teclat Qwerty?”.
Doncs bé, quan s’hagué de formar el teclat, en principi es van ordenar les 28 tecles per ordre alfabètic, però de seguida sorgiren els inconvenients: algunes de les tecles que traslladaven el tipus de lletra al paper s’enganxaven quan s’escrivia massa de pressa, en entrecreuar-se entre si els pals que plasmaven les lletres. Per solucionar el problema calgué distanciar-ne les que s’usaven combinades, com en els cassos de la Q i l’O, per tant s’havien de distribuir a una banda i altra del teclat per alternar-les amb les dues mans, per aconseguir així un ritme constant que agilitava l’escriptura. Aquest que hem aportat n’és un exemple —n’hi ha més, com suposaran—, per aquest motiu els entesos idearen el Qwerty, que deu ser tant pràctic que es manté igual des de fa més de cent trenta anys.
La primera aparició documentada del teclat Qwerty fou una patent registrada el 1872 i es va decidir quan els cinc majors fabricants de màquines d’escriure dels Estats Units van acordar adoptar-lo, perquè resultés més pràctic. Amb tot, aquesta teoria va ser qüestionada l’any 2011 per investigadors de les universitats japoneses de Kyoto i Motoko, que oferien un nou sistema que s’escapa dels alfabets occidentals, i per tant no afecta gaire l’occidental.
L’inventor Shai Colemak va dissenyar el 2006 el teclat alternatiu per a l’idioma anglès canviant disset tecles de lloc en un intent de col·locar les lletres més freqüents “de picar” en els dits més forts. I des de fa uns anys existeix un nou disseny anomenat Kalq, però el seu ús encara no s’ha estès.
No obstant, els teclats Qwerty no són exactament iguals. El lloc que ocupa la Ñ castellana és el de la Ç en el portuguès i la Z en l’alemany, mentre que la I estan intercanviades al Qwerty. En el francès, són la Q i la W les que s’intercanvien amb l’A i la Z, de manera que és un altre teclat, de nom Azerty, i la M es troba a la dreta de la L. Per tant, hi ha altres dissenys de teclat. Amb aquestes maniobres han nascut altres teclats anomenats Qwerty, Qwrtz i Azerty, però són d’us localista perquè salvant les petites variacions se segueix usant el Qwerty en el 90% dels ordinadors
El Ministeri de Cultura francès va encarregar un estudi per renovar el teclat Azerty pels problemes detectats en escriure els caràcters tan propis del francès com són “æ” i “œ”, i la “ç”.
Igual passa amb el català, ja que els accents i els signes de puntuació invertits fan que hagi de tenir més tecles que l’anglès, per això el fet que sigui diferent.
Tot i aquestes últimes versions, la veritat és que tot i no havent-se demostrat que el teclat Qwery fos el millor, segueix emprant-se en el món occidental.
Quant a les màquines d’escriure, la primera patent la va registrar l’enginyer anglès Henry Mill el 1714, mentre el nord-americà Christopher Latham Sholes i altres companys van idear el 1868 la primera màquina d’escriure amb èxit comercial, i en van vendre tot seguit els drets de fabricació a la Remington and Sons, especialitzada en principi en la fabricació d’armes, però que va veure més negoci fabricant les màquines d’escriure. Els primers models van sortir a la venda el 1874. El 1890 hi havia més de 100.000 màquines d’escriure en ús a lsEstats Units produïdes per la marca Remington.
De les primeres anècdotes sobre la màquina d’escriure, s’afirma que el notori escriptor Mark Twain va ser un dels primers compradors d’aquells primers artefactes. En va pagar 125 dòlars i el primer llibre que s’hauria escrit a màquina seria Les aventures de Tom Sawyer.
El teclat de lletres i els numerals dels ordenadors occidentals és el mateix, en canvi les aplicacions dels tipus símbols i algunes lletres d’escriptura varien en cada zona lingüística, si bé els signes tant per cent %, parèntesis ( ) i interrogants ¿ ? apareixent en tots els teclats.
Per a centenars de milions de persones el Qwerty forma part de la memòria tàctil. Potser que Qwerty no sigui el teclat més ben ordenat, però és el que ha perviscut i ha condicionat les innovacions posteriors.
1. Faig servir ordenador en lloc d’ordinador en entendre l’últim una aberració gramatical i lingüística, atenent que el verb ordinar no existeix en català i sí el verb ordenar, i sent el terme ordenador un substantiu d’ordenar , el lògic és que sigui ordenador.
Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres