La paraula exquisida se sol atribuir al resultat d’un bon àpat en un restaurant, on els professionals de la cuina han sabut oferir gustos saborosos a uns comensals amb les seves arts culinàries; un exquisit dinar, un sopar o un refrigeri en tota regla. El cas és que la paraula esmentada no es refereix a una competència només de la restauració o del ram de l’hostaleria; la podem fer servir en totes aquelles accions humanes on l’home s’ha esmerçat per tal de donar un resultat òptim de la seva actitud o feina a un altre que la rep.

S’ha educat amb exquisidesa, seria una altra atribució d’aquest terme. La manera com una persona s’expressa en el tracte cap a un altre. Aquesta seria la realitat que ara aquí ens ocupa, que fa referència a l’atenció rebuda d’un meu amic que anant d’excursió per terres de la comarca del Bages, en trobar-se indisposat, fou portat a urgències per un agent municipal que feu que la providència el pogués portar a l’hospital de Sant Joan de Déu de Manresa.

Ell, que no havia viscut mai aquesta experiència de falta de salut inesperada, rebé tota atenció mèdica a les dependències d’urgències d’aquest centre, provinent tant de la doctora com del seu equip amb una exquisidesa esmerçada:

– Pensa que —em deia– gràcies al fet de no haver perdut el coneixement, em vaig poder adonar que la meva situació i la cura rebuda fou del tot vocacional, professional i correcta.

– M’introduïren en una llitera i em portaren a urgències. La cura a la meva situació de nou malalt per diagnosticar fou extrema. Una preocupació constant per la meva salut amb un seguit de preguntes, seguint un protocol, fou de total mirament, tant per la doctora en cap d’aquella secció com per tot el personal sanitari que hi intervingué.

Jo me l’escoltava admirat, per les paraules de gratitud que sent un quan s’ha sentit acollit davant de la necessitat.

– Si bé els va semblar que calia fer-me una revisió més exhaustiva per descartar tota possibilitat cardiovascular, en veure una anomalia en l’electrocardiograma, decidiren portar-me a un altre centre: a l’Hospital Universitari Mútua de Terrassa. L’equip d’urgències que m’havia atès es feu càrrec del trasllat en l’ambulància, amb molt de compte. No cal dir que la consideració al meu cas fou del tot atesa per aquest nou centre mèdic, per la urgència a la circumstància que els resultats presentaven. Superada la dificultat em derivaren a l’hospital de Granollers, on tenia el meu historial mèdic, i així concloure sobre el meu estat de salut i donar-me l’alta el mateix dia, ja molt cap al tard perquè em tingueren en observació fins aleshores.

És cert i no és la primera vegada que es reconeix la feina dels metges dels hospitals i de tot el seu personal sanitari, que procedeixen a la labor meritòria —deixant de banda les imperfeccions, que també n’hi ha— de vetllar per la salut del malalt a la unitat d’urgències, sobretot en l’exemple referit. Davant de tal actitud, ens hi podem treure el barret.

I deixant de banda les dificultats que han produït les retallades a causa de les polítiques centralistes i altres causes, el meu amic i jo mateix ens felicitàrem per la feina ben feta en el fet explicat. Per subratllar que la part humana una vegada més triomfa. Així s’assoleix un país.