Això és Xauxa

Que els jutges han de ser la mostra més clara d’imparcialitat no caldria ni haver-ho de dir. Cau pel seu propi pes. No hi pot haver justícia si hi ha posicions preses prèviament en relació amb els fets que es jutgen. Passa una cosa semblant amb els estudis històrics. No es pot pretendre explicar els esdeveniments per justificar una posició ideològica prèvia. Només cal analitzar la historiografia franquista per adonar-se que sovint s’amaga aquella part de la veritat que no convé als seus interessos. Per això, ara ens trobem que, vuitanta anys després, encara hi ha  aspectes desconeguts en l’estudi de la guerra civil i el franquisme. És el cas de les fosses comunes i de tantes famílies que no han pogut enterrar els seus morts perquè, simplement, varen desaparèixer i ara és pràcticament impossible saber on són. La història, com la justícia, ha de ser objectiva per damunt de tot si volem que siguin creïble.

Tornant al tema que ens ocupa, que el jutge Llarena vagi per lliure no ens ha de sorprendre. Les seves actuacions han estat sovint motiu d’escàndol per als juristes. Uns fets que als països democràtics d’Europa no són delictius, a Espanya –per art de màgia d’aquest jutge– són considerats delictes de sedició i rebel·lió, comporten presó provisional sense fiança i penes que poden arribar a més de 30 anys. 

Però tan greu com aquesta interpretació extremadament personalista és el fet que per reafirmar-se es basa en consideracions sobre intencionalitats que existeixen només en la seva imaginació. Són els fets els que són delictius, no les idees. I a Espanya s’empresona per idees. A més, es permet donar consells que excedeixen totalment les seves atribucions.

Llarena vol mantenir el “genio y figura” fins al final. Davant la denúncia a un tribunal de Brussel·les per manca d’imparcialitat, ha trobat un suport explícit en Josep Borrell, ara ministre, aquell que vol “desinfectar Catalunya” d’independentistes. És casual que la suspensió dels càrrecs electes imputats –a la presó o a l’exili- es produeixi l’endemà mateix de l’entrevista Torra-Sánchez? Més aviat sembla que sigui una actitud destinada a fer prevaler el seu poder encara que això suposi dinamitar un diàleg que podia ser l’inici d’una distensió. Però potser no interessa a segons qui. 

S’està jugant amb la vida de moltes persones, amb la seva llibertat, amb el seu dolor, amb la pressió sobre les seves idees. Presos polítics? I tant! Les acusacions de rebel·lió i sedició només se sostenen a partir d’una tergiversació escandalosa de la veritat. Aquell gloriós 1 d’Octubre, més de dos milions de catalans varen sortir al carrer en defensa de la seva dignitat, malgrat els cops de porra i la ràbia dels que havien arribat al crit de “A por ellos!”. Pot tardar poc o molt, però lluirà la veritat el dia que els fets siguin jutjats per una autèntica justícia imparcial, no aquesta paròdia que estem sofrint. Mentrestant, ens mantindrem ferms, dempeus. La moral del poble ha restat intacta i –com deia Espriu– tenim “la raó contra bords i lladres”.