Vinyes d’en Gall

“Les Vinyes d’en Gall és un indret de Centelles (Osona) al peu de la Serra de Ponent, coneguda pels centellencs com ‘la Costa’, on hi ha també: Turó de les Onze Hores i Morro de Porc. El cas és que el nom de ‘Vinyes d’en Gall’, no és perquè sí, sinó que en temps passats hi hagueren vinyes.

Buscant dades sobre la vinya situada en contrades més al nord de Catalunya, més que les de costum, trobem vinya en indrets que hom no hauria pensat mai. Les més significades, entre altres, ens les proporciona en Salvador Llobet i Reverter (Granollers 1908-1991), geògraf, investigador i catedràtic de la UB en una de les seves memòries: “El Límit Septentrional de la vinya i l’Olivera a Catalunya”, publicada a “Treballs de la Societat Catalana de Geografia”, Barcelona 1991.

Sabem que els qui introduïren la vinya i l’olivera foren els grecs (s. IV aC) a Empúries, però els qui la propagaren a la península, i específicament a Catalunya, serien els romans.  La documentació consultada posa de manifest exemples de vinya en zones elevades de muntanya, com Bellver (Cerdanya) s.IX, a 1000 m d’altura; Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), s.X, a 770 m; Arcavell (Alt Urgell), s.XIII, a 1.140 m, i altres. Tenim notícies de Ripoll, amb una altitud de 691 m, a l’any 1.403, on el raïm madurava amb dificultat, per causa del clima prepirinenc.

La necessitat dels monestirs i parròquies per a la celebració de l’Eucaristia, amb el vi com a aliment, derivats de l’aiguardent i la seva utilització, ajudà a la seva propagació. Les comarques aïllades, mancades de comunicació i transport, conreaven productes per autoconsum d’aquelles matèries que mai no haurien pogut tenir, entre elles el vi...
A la Plana de Vic, eren freqüents els noms de les vinyes en documents notarials durant el s.XI, juntament amb altres tipus de cultius. Hi ha una dada que parla de Vic i ens diu que, durant el s.XVII es desarrelaren vinyes, per causa dels robatoris del raïm.

Navarro-Mas, ciutadà honrat de Barcelona, membre de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres, feu un seguit de memòries sobre cultius del s.XVIII, entre els quals, la vinya. No n’he trobat ni la data de naixement ni de defunció, però sí dels seus treballs en aquest camp. L’any 1797 posava de manifest que a la meitat del s.XVIII es multiplicaren les vinyes arreu de Catalunya, pel comerç amb Amèrica. Tal seria el cas de Salou, l’any 1782, que ja hi exportava vins tarragonins, si bé hi hagué un autèntic brogit, en el comerç del vi cap a les colònies i els seus derivats. No podem pensar que les comarques de muntanya hi participessin, per la baixa qualitat del producte.

La propagació de paràsits frenaria l’expansió. L’aparició del fong, l’oídium, el 1853, feu que les zones del nord quedessin molt afectades. I en reduïren ostensiblement el seu cultiu, fins a la seva extinció.

 L’aparició de la fil·loxera, que desolà la vinya francesa el 1863, afectaria, ja el 1879, de ple la vinya catalana; i també en els anys posteriors. De tot plegat se’n derivaria una crisi descomunal, arreu de la península i també al camp català. I per acabar-ho d’adobar, s’hi afegiria la pèrdua del mercat colonial i de les colònies, el 1893, Cuba, Puerto Rico (El Carib); Filipines, i Guam (O. Pacífic), per causa de la guerra expansionista dels EUA. Les Illes Marianes (O. Pacífic) serien venudes a Alemanya, en no ser defensables per la seva llunyania.

Una vegada combatuda la malura, ja iniciat el s.XX, es va restringir la vinya a les comarques habituals i de tradició que avui coneixem, situades a altituds baixes de les províncies de Tarragona, Barcelona, Girona i Lleida.

A Osona, a Centelles (500 m), tot i que l’últim vinyar s’arrencà pels anys cinquanta, avui n’hi torna a haver de caràcter familiar... Si bé a la població de Taradell, a 623 m, s’hi fa vi de qualitat i es comercialitza... A altres contrades del Prepirineu ha tornat la vinya a nivell minoritari, fins i tot a algun punt del Pirineu, a 1.200 m , com a Molló (Ripollès).