Aquest símbol que avui s’associa gairebé només a internet, abans era un signe comercial que s’utilitzava pràcticament a tot Europa en l’establiment del sistema mètric decimal. El seu origen es remunta a l’Edat Mitja, on la gent, en saber llegir poc, preferia els signes als termes; i per als escrivents era oli en un llum, ja que els signes, usant les plomes d’aus, els eren més fàcils d’escriure.

Gràficament el terme arrova prové del món àrab “ar-roub” o “ar-ruba” que significa ‘la quarta part’ de la mida del quintar, al quedar subdividit aquest en quatre parts. Després, el terme arrova seria usat en els viatges transatlàntics del comerç espanyol amb Amèrica. De fet, la primera referència històrica escrita es troba en els Arxius d’Índies de Sevilla, que indica que en aquella època ja s’usava el signe @ com a abreviatura comercial. 
Hi ha dues versions (les dues paral·leles i convincents) que expliquen l’origen del símbol @: la llatina i l’anglesa o saxona. La primera té el seu origen en la partícula llatina “ad”, traduïda: ‘en’, ‘a’, ‘sobre’, que defineixen més el significat pràctic de la partícula “ad”.

Com sia que a l’Edat Mitja era moda lligar, adherir, inclús fusionar, les lletres contigües de la mateixa paraula és fàcil veure l’evolució en el gràfic; primer, allargant la cueta de la “a”, que podia ser originat fins i tot per una lliscada de ploma de l’escrivent. Després vindria l’alçar la cueta de la “d” amb ànims d’auto-vanagloriar-se per part d’algun escrivent presumptuós. Veure les dues cuetes aixecades i unir-les per dalt, tot seria u. Així arribaria el final i principi de la @.

La versió anglesa és pràcticament igual a la llatina, només que objecten que els ve de les lletres “at”, que en anglès es tradueixen també per ‘a’, ‘de’, ‘sobre’ i ‘por’. El pas següent que ells proposen és pràcticament el mateix.

Aquest símbol era força usat en anys anteriors al segle XIX a tota Europa i, en particular als Estats Units, on fins i tot el plantificaren a les màquines d’escriure i el feren servir per sintetitzar preus “4 hotdogs @ 0,90 $”.
Després, amb la introducció del sistema mètric decimal va anar decaient el seu ús. Els EUA en principi, un xic rebecs, acabaren per deixar-lo a l’adoptar el sistema mètric en les mides de pes. En canvi, els anglesos, per la cosa de les seves nyonyoses tradicions encara el deuen usar.

Amb tot, comercialment ha estat arrambat del tot usar-lo a internet. El primer a usar-lo fou Ray Tomlinson, el creador del sistema de correu electrònic, a l’any 1971, veient la necessitat de separar l’identificatiu de la persona amb el del servidor, va buscar un símbol que quedés marcat als ulls dels navegants per la seva peculiaritat. Aleshores en va buscar un pel món de la simbologia que no fos complicat, pràctic d’escriure i gens sospitós de confondre’s amb altres gràfics, i vet ací que l’especular arrova acabà sent adoptada per tots el servidors electrònics.

Totes les genialitats han tingut les seves anècdotes. L’arrova no podia ser menys; vegin-ne algunes:
Resulta que, en l’original món de les lesbianes i dels gais han vist a @ la superposició de “a” per “o”, és a dir, la dualitat sexual; i malgrat aquesta impressió sigui una insensatesa, alguns d’ells usen l’arrova en aquest sentit: “Johnny @”, per interpretar la seva condició de transvestit.

Altre sector, el de la literatura: el veuen com un dret de propietat, expressant-ho d’aquesta forma: “llibre @ Josep Puigsolans”.

El fet és que el símbol ha tingut acceptació en el món occidental des de l’edat mitjana, la prova és com el denominen a diversos països: En holandès, “apestaartje” (cua de mico); en francès, “scargot” (cargol); en italià, “chiocciola” (caragola); en castellà, “arroba”, i en noruec, “hanel-bolle” (“bollo” en espiral), terminologia que, en definitiva, podria animar al nostre país a anomenar-lo “ensaïmada” o “orelleta”, inspirant-se en el seu cargolament.